|
ECONOMIA |
|
El 1959 la Revolució trencà els lligams econòmics de Cuba amb els Estats Units d'Amèrica i emprengué una política de diversificació de conreus i d'industrialització. Per dur-la endavant entrà progressivament en l'òrbita econòmica soviètica. El 1972, Cuba ingressà en el COMECON. El 1975 el primer congrés del Partido Comunista de Cuba acordà, per al quinquenni 1976-80, d'impulsar les cooperatives i descentralitzar l'economia. Durant els anys setanta hom introduí incentius fiscals per tal de millorar la productivitat. Les dificultats procediren de tres factors: les adversitats meteorològiques, la deterioració dels preus en el mercat internacional i la ineficàcia del rigorós sistema de l'est europeu aplicat en altres latituds. El primer pla de desenvolupament, 1981-85, restablí la prioritat pre-revolucionària per al sucre. El 1980 hom havia establert un mercat interior lliure a fi de combatre el mercat negre provocat pel racionament i l'escassetat d'articles indispensables. El pla de desenvolupament demostrà ja el primer any que era massa ambiciós i fou canviat amb realisme. Hom invità les empreses capitalistes estrangeres a invertir i els turistes a visitar Cuba. La situació econòmica i els canvis experimentats a l'Europa de l'Est posaren el règim de Castro en una situació crítica, ja que el 70% del comerç de l'illa s'efectuava a compte de l'URSS, que li comprava sucre per damunt dels preus de la cotització mundial i li venia petroli a uns preus inferiors. En el IV Congrés del partit Comunista (octubre del 1991) s'acordà, tanmateix, el rebuig a la privatització i a l'economia del mercat.
|