|
QUANTES INJUSTÍCIES HI HA AL MÓN Hola, sóc l’Albert o
almenys així és com em diuen els altres. Soc un nadó que estic a punt
de néixer, però no sé si néixer perquè en el país on visc es un país
pobre no hi ha aigua, ni menjar, ni treball, tampoc hi ha amistat uns
amb els altres hi ha molts lladres...total, hi ha moltes injustícies. El meu pare ha mort per
protegir-me a mi i a la meva mare perquè em volien matar i només per
quatre bunyols que teníem per menjar aquells 10 dies restants. Els
lladres tenien gana i el van matar, per què, per què,... Ja la meva mare volia creuar
el gran oceà en patera per anar a França, però no hi va haver sort,
els guàrdies la van agafar, la van maltractar i la van retornar al
nostre país. Com ja us haureu adonat sóc
un miserable “moro”. En el meu país no hi ha res. L’única solució
que tinc és anar a treballar a un altre país. -oh,
no!, He de sortir!. no ho vull!, no ho vull!... en aquest món no! en
aquest món hi ha moltes injustícies! SISPLAU NO! Al final de la foscor veig
una llum i una mà que m‘empeny a la claredat. –NO VULL SORTIR. Li estic veient la cara al
doctor. També veig la cara de sofriment de la meva mare. Què maca era! Al final vaig sortir, però
no podia respirar i el metge a sobre em posava cap per avall i em donava
caps molt forts a la esquena. Jo no podia parar de plorar fins que vaig
respirar ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, quin descans! Ara que estic fora, ara que
tinc la vida ho tot d’una altre manera, però, és clar, sóc massa
petit per pensar què faré quan sigui gran. Quan estic als braços de la
meva mare no em sembla que hi haguí tanta injustícies al món.
|