|
L'Economia
Mundial: de la recuperació a l'expansió
En 2004, l'economia mundial es va accelerar marcadament i va registrar
una expansió distingida del 4%. Estats Units i Japó, les economies
dels quals van créixer més del 4%, van seguir guanyant a Europa en
la recuperació.
Diversos països amb desenvolupaments grans, principalment Xina (8,8%),
Rússia (8,0%) i Índia (6,0%), van tenir un creixement encara més sòlid.
El seu acompliment va contribuir a potenciar als països en
desenvolupament en el seu conjunt, que en 2004 van arribar una taxa de
creixement distingida del 6,1%, el que representa una expansió sense
precedents durant els últims 30 anys.
Aquest és, a més, el segon any de creixement robust, i potser sigui la
primera vegada que la recuperació dels països en desenvolupament ha
precedit la recuperació dels països d'ingrés alt, en lloc de produir-se
després d'ella. A diferència d'Estats Units, on el repunt va ser
impulsat inicialment per la inversió i el consum de les llars, les
exportacions van ser la principal font de creixement a Europa i Japó, i
gran part de l'augment de la demanda externa es va originar en els països
en desenvolupament.
En el món en desenvolupament, el creixement va ser robust en pràcticament
totes les regions gràcies al ràpid augment del volum del comerç.
Sense incloure a Xina, Índia i Rússia, s'estima que en 2004
l'activitat econòmica en els països en desenvolupament va augmentar un
5%.
Si bé la facilitat per a obtenir crèdit va contribuir que Xina tingués
un acompliment notable, també van ser importants els beneficis de
l'adhesió a l'OMC, i l'augment de més de 30% de la demanda
d'importacions de Xina va ajudar a sustentar el creixement en els països
limítrofs de la regió d'Àsia oriental.
Rússia i els països productors de petroli de la regió d'Orient Mitja i
Nord d'Àfrica es van beneficiar dels elevats ingressos prominents del
petroli, la qual cosa es va veure reflectit en una forta demanda
d'importacions i en el sòlid acompliment de les exportacions dels seus
socis comercials.
L'augment de la participació en el mercat, després de l'afluència de
considerables fluixos d'inversió relacionats amb l'ingrés en la UE de
molts països de la regió d'Europa i Àsia central, també va
contribuir a assolir aquests resultats positius.
Quant a altres regions, a Amèrica Llatina està en marxa una sòlida
recuperació cíclica i hi ha senyals d'una recuperació més modesta a
Àfrica al sud del Sàhara.
El creixement seria més moderat en 2005 i 2006, a causa del ritme més
lent de l'expansió en els països desenvolupats.
En Estats Units, on està disminuint la diferència entre el producte
efectiu i el producte potencial, es preveu que el creixement de la
productivitat serà més lent i que augmentaran els costos unitaris de
la mà d'obra. És probable que aquests factors, sumats a les pressions
de les inflacions externes causades pels preus dels productes bàsics,
hagin incidit en la decisió de la Reserva Federal de restringir les
condicions monetàries.
Aquest fet, sumat a la maduració del cicle d'inversions, una disminució
gradual de l'estímul fiscal i l'impacte de l'augment en els costos del
petroli, contribuirà a desaccelerar el creixement. La desacceleració
anticipada a Japó, on només es preveu un augment del producte a taxes
tendencials, respon a factors similars.
D'altra banda, es preveu que Europa continuarà creixent a un ritme
accelerat que disminuirà a fins de 2005 i durant 2006, tenint en compte
que el procés va començar més tard i que la inversió només ha començat
a recuperar-se. Aquesta reducció gradual pot atribuir-se a un
ajustament fiscal i una desacceleració en la taxa de creixement de la
demanda mundial.
D'acord amb les estimacions generals, és probable que la pujada dels
preus del petroli ja registrada ocasioni en 2005 una baixa de la
producció de l'ordre del 0,5% del PIB.
|