Tornar a l

Medi Ambient
La destrucció de la capa d'ozó és un dels problemes ambientals més greus els que ens devem enfrontar avui dia. Aquest, podria ser responsable de milions de casos de càncer de la pell a nivell mundial i perjudicar la producció agrícola. No obstant això, podem estar tranquils, ja que ha motivat a la comunitat internacional a acordar mesures pràctiques per a protegir-se d'una amenaça comuna. En 1987, els governs de tots els països del món van acordar prendre les mesures necessàries per a solucionar aquest greu problema signant el Protocol de Montreal relatiu a les Substàncies que esgoten la Capa d'Ozó. Va ser un precedent per a una major cooperació internacional a encarar els problemes globals del medi ambient; sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), els científics, industrialistes i governs es van reunir per a iniciar una acció preventiva global. El resultat va ser un acord mitjançant el qual es van comprometre els països desenvolupats a una acció immediata, i els en desenvolupament a complir el mateix compromís en un termini de deu anys. Des de llavors, s'han presentat noves proves científiques que la destrucció de l'ozó està ocorrent més ràpidament que la previst. Però els líders mundials han actuat molt bé en aquest assumpte. En 1990 es van fer esmenes importants al Protocol de Montreal, a Londres, i en 1992 a Copenhaguen, per a accelerar l'eliminació de les substàncies destructores de l'ozó. Molts països han reaccionat davant aquesta amenaça en creixement, optant per eliminar la producció i consum de les substàncies destructores de l'ozó més ràpidament que l'estipulat pel tractat. Es va facilitar un mecanisme financer per a estimular l'acció de les nacions en desenvolupament. El resultat demostra que les parts del Protocol han anticipat l'execució de les disposicions del tractat. Així, la història de com es van desenvolupar i se segueixen desenvolupant el Conveni de Viena i el Protocol de Montreal, serveix d'exemple de com el PNUMA col·labora amb la comunitat internacional per a assegurar un desenvolupament viable. Compartint la informació i facilitant les transmissions de tecnologia i assistència financera als països més pobres, es pot fer molt per a protegir i millorar el medi ambient mundial. Aquesta és la funció del PNUMA, i en molts altres camps com la biodiversitat, desertització i canvis climàtics, l'organització seguirà catalitzant i coordinant les activitats per a promoure un medi ambient segur per a les futures generacions en el món sencer. És essencial que els recursos mundials, humans i financers, es canalitzin en activitats constructives perquè els països desenvolupats i en desenvolupament puguin lluitar en condicions d'igualtat, per una millor vida per a tots.
Què és la capa d'ozó? A pesar de la seva freqüent utilització, el terme "Capa d'ozó" és entès, generalment, d'una manera que es presta a l'equívoc. El terme suggereix que, a una certa altura de l'atmosfera, existeix un nivell d'ozó concentrat que cobreix i protegeix la terra, a manera d'un cel que estigués encapotat per un estrat nuvolós. La veritat és que l'ozó no està concentrat en un estrat, ni tampoc per tant, està situat a una altura específica, si no que és un gas escàs que està molt diluït en l'aire i que, a més, apareix des del sòl fins a més enllà de l'estratosfera. La capa d'ozó es troba en l'estratosfera, aproximadament de 15 a 50 Km. sobre la superfície del planeta. L'ozó és un compost inestable de tres àtoms d'oxigen, el qual actua com un potent filtre solar evitant el pas d'una petita part de la radiació ultraviolada (UV) cridada B que s'estén des dels 280 fins als 320 nanòmetres (nm). La radiació UV-B pot produir dany en els éssers vius, depenent de la seva intensitat i temps d'exposició; aquests danys poden abastar des d'irritació a la pell, conjuntivitis i deterioració en el sistema de defenses, fins a arribar a afectar el creixement de les plantes i danyant el fitoplacton, amb les posteriors conseqüències que això ocasiona per al normal desenvolupament de la fauna marina. L'ozó és un gas tan escàs que, si en un moment ho separéssim de la resta de l'aire i que ho atraguéssim arran de terra, tindria solament 3mm d'espessor. L'ozó està a tot arreu i a qualsevol altura. Fins i tot en els nivells estratosférics de màxima concentració relativa és un component minoritari de la barreja de gasos que componen l'aire. En cap altura , arriba a representar ni el 0,001% del volum total d'aire.



El forat de la capa d'ozó a l'Antàrtida