Politica

Política

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual el poder d’alterar les lleis i les estructures del govern recau en un president i una sèrie de ministres escollits per la població mitjançant una votació. No obstant això, aquesta definició té algunes limitacions: els ciutadans només poden votar si són majors de 18 anys i les decisions no es prenen exactament per tota la població, sinó per la majoria de la població.

No us penseu que aquesta és una forma de governar actual, sinó que en la Grècia antiga ja existia la democràcia (demos “poble” + cràcia “poder”).

República

Una república és en el seu sentit més bàsic un estat o un país en el qual el poder és dels seus habitants (res publica, la cosa pública ). Una república es pot definir de diferents formes:
Una república és qualsevol estat que no sigui una monarquia. Aquest significat pot aplicar-se a tots els estats democràtics o a les dictadures totalitàries. La República es refereix així a qualsevol moviment que oposi a la monarquia.

Una altra definició que van desenvolupar el filòsofs moderns actuals és una teoria de quina és la república ideal. En general van veure aquesta república com una república basada en la sobirania popular, la virtut cívica, i un govern barrejat. Això es va convertir en una ideologia coneguda amb el nom de republicanisme. Per aquesta definició una república refereix així a un estat que compleixi amb aquest ideal, fins i tot també pot hi haver una monarquia. Així alguns estats com Austràlia es poden trobar repúbliques que compleixin aquests requisits.
Un exemple del tercer i últim significat de república poden ser els Estats Units. En els Estats Units els estats estan governats per la població, que és la que tria als seus representants democràtics. Republicanisme és l'opinió que una república és la millor forma de govern. El republicanisme es pot també referir a les ideologies de qualsevol dels molts partits polítics que s’anomenen “partit republicà”, alguns d'aquests tenen les seves arrels en l’antimonarquisme Per a la majoria dels partits el republicà és solament un nom i aquests partits, i les seves plataformes corresponents, tenen poques coses en comú.

Jacques Chirac

Monarquia

La monarquia és la forma de govern d'un estat en la qual el càrrec suprem és de caràcter vitalici i comunament designat segons un ordre hereditari. Aquest càrrec es denomina monarca: rei o reina. En pocs casos el monarca és triat per un grup selecte. L'estat regit per un monarca també rep el nom de monarquia, juntament amb el de regne.
Tradicionalment el monarca ha exercit, en major o menor grau, tots els poders de l'Estat: l'executiu, el legislatiu i el judicial. Sovint a aquest sistema de govern se li crida Antic Règim.
Existeixen actualment estats en els quals el títol de monarca es manté però no així els poders que se li atribuïen antany. És el cas de les monarquies constitucionals, és a dir, democràcies en les quals la sobirania pertany al poble, però el càrrec de Cap d'Estat correspon a un monarca de forma hereditària. En aquest cas el monarca té un paper representatiu i d'arbitratge i no posseeix cap dels poders de l'Estat. En aquests casos les monarquies parlamentàries no es distingeixen molt de les repúbliques democràtiques actuals. Exemples d'aquests estats són: Bèlgica, Espanya i Regne Unit.

Reis d'Espanya

Dictadura

La dictadura és un sistema de govern en el qual el poder recau sobre una persona (el dictador), o una organització (partit únic), que governen autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques.

En contrast amb una democràcia, en una dictadura el govern no és elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ésser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideològic, els governs dictatorials han estat diversos, però, en la història moderna han predominat els de tendència feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a Itàlia) o comunista (la Unió Soviètica, la Xina, Cuba...). Un altra cas, són aquelles que consideren el país com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de potències estrangeres.

Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa. Originalment, a la República Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Tenia poder absolut, però només per un temps determinat. Era un càrrec legítim, pensat per a situacions d'emergència. En temps moderns, els dictadors solen justificar el seu accés el poder adduint situacions d'emergència nacional.

Hitler i Mussolini

Franco