La civilització etrusca va ser la primera gran cultura italiana. Les seves ciutats es van situar en la regió nord de la península. Encara que es desconeix la seva procedència amb certesa, es creu que els etruscs van arribar a Itàlia des d'Àsia Menor durant el segle X a. de C. Els seus habitants s'ocupaven en tasques agrícoles, metal·lúrgiques i en el comerç a través del mar Tirrè, activitat fonamental per a la seva prosperitat. La societat estava dominada per la noblesa formada pels cavallers, qui dominaven a la resta de la població i als esclaus. Cadascuna de les ciutats estava governada per magistrats triats anualment i un senat format per nobles. Més endavant, van formar una lliga composta per dotze ciutats, presidida per un cap triat per delegats de cadascuna d'elles. A partir del segle VI comença un període d'expansió, durant la qual conquisten la ciutat de Roma, arribant a posar-se en contacte amb la Magna Grècia, territori del sud d'Itàlia ocupat pels grecs. A pesar de les constants lluita entre ambdues faccions, va haver un intens intercanvi cultural.

Història Etrusca 

Des de temps remots, la societat etrusca va estar dominada per una aristocràcia sòlidament aferrada que va exercir un estricte control polític, militar, econòmic i religiós. Alguns dels seus líders, inclosos els semilegendaris reis etruscs de Roma, com els Tarquinos (Lucio Tarquino Prisco i Lucio Tarquino el Superb), potser arribessin a la seva posició perquè eren experts guerrers. Contínuament aliaven les seves ciutats independents amb qualsevol altra per a obtenir guanys econòmics i polítiques. Cap al segle V a. C., el poder etrusc va ser desafiat i severament reduït. A l'adonar-se de la seva situació, diverses ciutats etrusques van formar una aliança amb Roma. Aquestes aliances van vincular a moltes ciutats etrusques amb Roma, de tal manera que les lleis romanes solien tenir repercussions sobre el poble etrusc. Els llaços entre Roma i Etruria es van enfortir en el segle I a. C., quan els etruscs van acceptar l'oferta de ciutadania romana. Sense El vencedor, Lucio Cornelio Sila, es va venjar de forma extrema, arrasant ciutats, prenent possessió de terres i imposant limitacions sobre els drets civils etruscs. La brutalitat de Sila va assolar de tal forma als etruscs que els seus posteriors intents de revolta van ser insignificants. Aquests van treballar amb els etruscs i van accelerar la romanització de la regió.

Art Etrusc 

L'art etrusc revela la seva relació amb el grec (tant a Grècia com en el sud d'Itàlia), i amb el d'Egipte i Àsia Menor. També mostra elements itàlics i reflecteix de forma distintiva creences religioses etrusques. L'art etrusc va tenir gran influència sobre posteriors estils romans. La majoria dels coneixements actuals procedeixen de tombes etrusques.

Arquitectura Etrusca 

No queden restes dels palaus etruscs, edificis públics ni dels primers temples, tots de fusta i maó. No obstant això, el temple grec es construïa segons un eix simètric d'orientació aquest-oest sobre un terraplé baix, al que es podia entrar des d'una columnata en els quatre costats; un temple etrusc, per a satisfer els requisits religiosos, se situava segons un eix simètric d'orientació nord-sud i sobre un podi alt, amb un pòrtic de quatre columnes, enfront de les tres portes que conduïen a tres habitacions paral·leles per als tres déus principals etruscs. Els temples romans seguirien el model desenvolupat pels etruscs. La majoria de les ciutats etrusques es construïen en forma cuadrangular, amb fortificacions, envoltades per murs reforçats per portes dobles i torres. El mur que envoltava la primera ciutat de Roma, segons es diu construït durant l'època del rei Servio Tulio (va regnar entre el 578 a. C. i el 534 a. C.), era de construcció etrusca. No s'han trobat restes de cases etrusques, però l'interior de les tombes i urnes funeràries en forma de casa, suggereixen que tenien teulades planes o de dues aigües, de teula i d'una a tres habitacions. Les mostres més tardanes tenien un atri, amb teulada oberta sobre un estany per a l'aigua de pluja, i una lògia (un esquema continuat pels romans). Els etruscs també van construir aqüeductes, ponts i embornals. Fora de les ciutats existien cementiris que contenien les tombes familiars. Eren construïdes sota terra, però tenien grans voltes de pedres superposades cobertes per túmulos de terra. Les tombes més tardanes contenien diverses habitacions construïdes de manera que semblaven una casa.