|
<<La conquista>> |
|
| El que es va iniciar a la fi del
segle III adC com una invasió estratègica per a tallar les línies de
proveïment cartagineses que sostenien la invasió de la Península Itàlica
per Anibal durant la Segona Guerra Púnica, aviat va passar a ser una
invasió de conquesta que en uns dotze anys havia expulsat per complet a
les forces cartagineses de la Península. No obstant això, Roma encara
trigaria gairebé dos segles a dominar la totalitat de la Península Ibèrica,
degut principalment a la forta resistència que els pobles de l'interior
(celtíberos, lusitanos, cantabros, etc) van oferir
als invasors. Dos
segles de guerres intermitents encara que extremadament violentes i
cruels, després dels quals les cultures prerromanas de Hispania van ser
gairebé per complet exterminades. La dominació romana perduraria fins
a l'entrada en Hispania de les primeres tribus bàrbares, ja en el segle
V, formant durant els set segles d'influència romana una població
homogènia en Hispania coneguda com «hispà-romana».
|
 |
| Muralla romana d'Empúries, punt d'entrada de la invasió romana en la Península Ibèrica | |