|
AQÜEDUCTES |
|
| Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, en qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). | |
| L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l'espectacularitat de restes com l'aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard. | |
| En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades | |
 |
Les quatre arcades que resten de l'aqüeducte de la Barcelona romana al c. Duran i Bas, conservades en la paret d'una casa però en l'actualitat protegides de manera ben lamentable (S.G.). |
|
|
Specus de la part de l'aqüeducte de les Ferreres elevada per mitjà d'arcades, Tarragona (S.G.). |
|
|
Aqüeducte de les Ferreres, anomenat el Pont del Diable, Tarragona (S.G.). |
