|
LA SEGONA GUERRA PÚNICA Va portar a un empobriment general. Després de
la batalla de Cannes es va establir una Comissió per administrar les finances de l'Estat,
confiada fins aleshores als qüestors civils i militars. Aquesta comissió
estava composta de notables amb extenses atribucions sobre impostos i
administració de les rendes públiques, i els seus integrants eren els Triumvirs
Banquers (Tresviri Mensarii). La
devaluació monetària i la compra de proveïments a crèdit van morar el seu
alliberament fins a l'acabament de la guerra. Les corporacions encarregades de
realitzar treballs públics, administrar edificis i organitzar celebracions, van
realitzar gratuïtament les seves feines. Es va fer un emprèstit entre els rics
per construir una esquadra. Les reserves del Tresor van ser íntegrament
gastades. Malgrat tot l'Estat no podia fer front a les despeses i va haver de
suspendre's el pagament dels soldats de les classes baixes. El
reclutament havia deixat als camps sense gent per treballar-los (quan no era la
mateixa guerra la que impedia els cultius). Molts camps van quedar erms. Molts
pobres sol es van salvar de morir de fam (més per carestia que per falta
absoluta d'aliments) per l'arribada de blat egipci i sicilià, que va fer baixar
els preus. Els
aliats llatins (llevat de les colònies) i etruscs van flaquejar. Però
la guerra va acabar amb l'eliminació política de Cartago, que va passar
a ser un Estat de segon ordre. Això va permetre crear nous terrenys agrícoles
i restablir l'economia. Així la ser les mesures principals adoptades pels
triumvirs. Un moviment patriòtic va recórrer l'exèrcit, i en una decisió espontània
els soldats de les classes altes van renunciar a la seva paga. Els
esclaus que havien estat alliberats a canvi d'entrar a l'exrcit, van deiutat de Capua
, aliada d'Aníbal, va ser declarada aldea, i totes les seves terres van
passar al Ager Publicus i van ser parcel·lades i repartides entre petits
propietaris. Altres ciutats o pobles que van estar contra Roma van patir igual o
pitjor sort; els brucis, per exemple, van ser reduïts a un estat de semi-
esclavitud
i se'ls va prohibir portar armes. Altres ciutats d'Apúlia, Lucania i
Samnia van perdre gran part dels seus territoris i en ells es van establir
colònies el 194 aC. Algunes ciutats es van convertir en fortaleses llatines i
fins a van canviar el seu nom. Com havia més terres parcel·lades que veterans
llicenciats o pagesos pobres per treballar-les, la majoria de les noves terres
adquirides van quedar en el Ager Publicus i sovint es van convertir d'horts a
terres de pastures. Els
processos públics van sovintejar i les confiscacions van ser molt nombroses. La
població de Roma va disminuir en una quarta part, i es calcula que van
morir uns tres-cents mil italians. Al senat sol 123 llocs estaven coberts
i va caldre buscar 177 nous senadors. Quatre-centes ciutats van
quedar desertes. Van sorgir bandes d'esclaus i de pobres o arruïnats, dedicades
al robatori i al pillatge (el 185 aC se sap que sol a Apúlia van ser
capturats set mil lladres o esclaus). Com en moltes terres només van restar els
esclaus, la seva producció va decaure apreciablement. Els
romans van aprendre en aquesta guerra que el blat podia ser portat a Roma des
d'altres països (Egipte, Cecília... ) i que no sempre calia que ho
cultivessin ells mateixos.
|
|
|
