|
MÉS CANVIS? FINS QUAN? Tornen a bufar vents de canvi en el terreny educatiu.
No acabem d’aplicar una normativa i ja se’ns presenta la següent. Ja
portem molts anys amb una dinàmica semblant. Segurament tots estareu d’acord en què la
tranquil·litat és necessària per fer adequadament qualsevol tipus de feina.
Per desenvolupar la tasca educativa no tan sols és necessària, sinó
imprescindible. Quan s’adonaran els polítics i tècnics que fan les lleis
que cal deixar treballar en calma a tots els estaments escolars? Des que es va paralitzar la implantació de la “Ley
Orgánica de Calidad de la Educación” (L.O.C.E.), aprovada durant el Govern
del P.P., s’està produint un debat sobre com hauria de ser la propera Llei
General d’Educació. El Govern actual del P.S.O.E. a Madrid ja ha presentat
un avantprojecte que segurament es debatrà el curs vinent. Aquí, a Catalunya, des de fa mesos, s’està
elaborant un “Pacte Nacional d’Educació” que ha de servir de base de la
futura Llei d’Educació a Catalunya.
Tothom que ha volgut hi ha pogut expressar la seva opinió. Des de les diferents administracions i estaments ens
diuen que volen millorar l’escola, però no tots proposen el mateix. Ens
trobem en un camp en què les opinions són molt diverses i fins i tot
contraposades i es fa difícil conciliar postures. Tanmateix, és del tot
necessari que d’una vegada arribem a un consens tots plegats, com a mínim
per acordar unes directrius bàsiques que ens permetin tirar endavant amb
garanties d’èxit les properes
dècades. A nosaltres ens agradaria que les Administracions es
deixessin de discussions estèrils i que per fi dediquessin tant a l’escola
pública com a la concertada, recursos humans i materials suficients, per tal
que ambdues poguessin enfrontar-se amb èxit, als reptes que se’ns
presenten. A tall d’exemple i sense ànim de ser exhaustius ni establir cap ordre, n’esmentarem
alguns: augmentar el nivell general de coneixements de l’alumnat, atendre
eficaçment els nouvinguts i els alumnes amb necessitats educatives especials,
donar resposta adequada als alumnes amb una elevada capacitat intel·lectual,
aconseguir que l’alumnat de Secundària valori les oportunitats que se li
dona i s’esforci en aprofitar el temps, millorar la formació humana i els
hàbits cívics i socials, continuar amb l’aplicació de les noves
tecnologies, etc. etc. Tot això és possible i estem
convençuts que no és tan difícil d’aconseguir. Cal que els dirigents
polítics, les autoritats educatives i la societat se n’adonin d’una cosa
prou senzilla: la “condició sine qua non” per tenir una escola com cal
és confiar en els professionals que hi treballen i, en conseqüència, donar
l’autonomia i els recursos adients als centres perquè puguin desenvolupar
la seva tasca. Si s’aconsegueix que a cada centre
hi hagi un equip directiu i un claustre de professors compactat i cohesionat i
que pugui treballar autònomament, sense gaires interferències, l’educació
millorarà al nostre país. Mai no podrem evitar que sorgeixin
problemes que són consubstancials amb la vida humana. Però amb professionals
ben preparats que puguin treballar amb llibertat creativa, amb il·lusió i
reconeixement per la seva dedicació, estem segurs que assolirem millors
resultats dels que hem obtingut fins ara. Aconseguirem aquesta vegada que els
canvis ens portin a una època de calma i serenitat? Podrem dedicar tots els nostres esforços i la nostra il·lusió a educar com ens agrada fer-ho?
|