|
SI JO FOS INVISIBLE Un
dia, fa uns quants dies, vaig tenir un somni una mica raret. Era un
somni molt especial i singular, ja que en aquell anhel jo era invisible. El
somni comença com si fos un dia totalment normal. Jo anava fent el
mateix que feia tots els dies, fins que, com sempre, vaig preparar-me un
got de llet. En beurem la llet vaig començar a desaparèixer. Durant
uns minuts estava convençuda que m’estava tornant boja, però al
final anar fins al mirall on no em veia reflectida. No m’ho podia
creure, era invisible! Solament
en pensà en tot el que podia fer em vaig oblidar de com podia haver
passat tot allò i anar-me corrents cap el carrer. Per assegurar-me que
de veritat era invisible, o només era una il·lusió dels meus ulls,
vaig començar a fer carotes a tothom que passava pel meu costat. No em
van fer ni cas. Això confirmà que definitivament era invisible.
S’hem van ocórrer un munt de coses per fer que no sàvia quina fer
primer. Com que no em decidia per cap, vaig pensar que aniria
caminant i segons la situació ja decidiria el que feia. Només
començà a caminar vaig veure a la meva pitjor enemiga, que es deia
Marta, i decidir fer-li alguna malifeta. Ella portava una camisa nova i
una faldilla molt maca, anava molt bonica y elegant. A uns cinc metres més
avall hi haver una caca de gos molt gran i semblava que encara era
estava tova. Potser em vaig passar, però sense pensar-m’ho dues
vegades li vaig fer la travenqueta. Va tenir tanta mala sort, que en
caure que va aixafar la caca amb la cara. Va ser realment fastigós. En
veure-li tota la cara plena de merda em vaig fer un fart de riure. A
més de tot això en aquell
precís instant va passar el noi que li agradava i en veure-la tota
bruta es va a posar a riure com un boig. La Marta es va posar a plorar,
i vaig pensar que s’ho tenia ben merescut, perquè ella sempre se’n
reia dels demés per la manera de vestir, la raça, el color de cabells,
el físic... En fi de tot.
|