|
“M’AGRADARIA
PODER VOLAR…” “Són dos quarts de vuit. Encara estic aquí al llit
plorant amargament. Tinc al cap aquella imatge de fa dues hores: Dos homes de negre baixant la capsa a aquell forat sense
retorn, aquelles cares de color cendrós amb faccions tristes. Tots de dol, gent plorant, el mossèn et beneeix perquè
tinguis pau i vagis al cel. Ara em sento tan sola, trista, desolada, oblidada,
buida… Des que et vaig portar aquell ram de roses vermelles a
l’hospital i em vas dir: “T’esperaré sempre”. Aquelles foren
les teves últimes paraules. Em vaig posar a plorar, però en veure les roses
vermelles, enmig de tanta tristor, em vaig encoratjar perquè, com tu
sempre deies cada cop que pintaves, cada punt amb color es un món
d’alegria. Però, ara tot el món se m’enfonsa...” Em vaig eixugar les llàgrimes per poder-me despullar i
posar-me la teva roba, amb aquell aroma tan peculiar que quan estava
trista em feia adormir i oblidar tots els mals de cap, aquella olor que
des del dia que vaig dir: “Sí, vull” m’ha perseguit de dia a nit
fins la fi dels teus dies. No em vull separar de tu... t’estimo. No tinc cap dubte que hauràs anat a para al cel i et
prometo que si em donessin un desig diria: Volar... Volaria alt i més alt entre els núvols, veuria les
vistes de tots els llocs on volíem anar plegats: Egipte, l’Índia, la
Cascada de l’Àngel, Venècia i aquella platja on vam enterrar amb la
lluna plena observant-nos, aquella estrella de mat durant la nostra
Lluna de Mel. De cadascun dels llocs agafaria un record com si haguessis
estat amb mi i sentiries la sensació de la sorra calenta a les mans,
notaries l’aroma de les espècies del mercat, també sentiries a la
pell el xapoteig de l’aigua al caure, també aquell moviment suau que
fa una gòndola sota la nit d’estels i per suposat oloraries aquell
flaire a sal i un amor autèntic a l’atmosfera... el que jo sento per
tu... volaré amb tot això cap al cel, amunt, passaré els núvols,
tocaré els estels i finalment et donaré totes les sensacions a mà
mentre amb l’altra posaré una rosa vermella als nostres cors perquè
la felicitat mai acabi i al teu costat mai s’esvaeixi...
|