Tornar-hi
Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colònies gregues fundades des del segle VIII al segle VI a.C. al llarg de gran part de la Mediterrània i de la Mar Negra. Des del Caucas fins a la península Ibèrica, ocupant sempre tan sols la costa, van estendre el seu món conegut (oikouméne), de tal manera que el filòsof Plató va poder dir, en la primera meitat del segle IV a.C., que "des de Fasis fins a les columnes d'Hèracles, habitem a l'entorn de la mar com formigues o granotes a l'entorn d'un bassal" (Fedó, 109b). Odessa a Ucraïna; Istanbul, l'antiga Bizanci, a Turquia; Nàpols, Tarent, Palerm i Siracusa a Itàlia, i Niça i Marsella a França van néixer com a fundacions colonials que van expandir la cultura grega per tota la Mediterrània. Conseqüència d'aquesta colonització podrien ser les minories gregues que encara existeixen al sud d'Itàlia.Siracusa, una fundació grega a Sicília (S.G.).Utilitzar el concepte colonització pot generar confusió a causa de l'ús que s'ha fet arran del colonialisme modern. El terme apoikía tindria per a un grec del segle VIII al segle VI a.C. un significat més pròxim al d'immigració, amb la finalitat d'establir un assentament independent de la metròpoli o un barri habitat per grecs en una ciutat no grega.   Causes:El fenomen colonial grec és paral·lel a la formació de la polis arcaica, originada per la reunió dels aristòcrates en nous nuclis urbans al voltant de santuaris. Cal cercar les causes d'aquesta emigració massiva en els canvis socials i econòmics que es produeixen a les polis gregues en època arcaica: per evitar les revoltes i conservar el seu domini, els poderosos promouen l'enviament dels descontents enllà del mar. Nàpols, una ciutat que va néixer com una colònia grega.

Dins del fenomen colonial grec es poden distingir tres moments en els quals els colons es dirigeixen a zones diferents:

  1. Les primeres fundacions arcaiques fins al segle VII a.C. són establiments grecs a la costa síria i fenícia. No es tractava de ciutats sinó tan sols de barris en nuclis urbans ja existents amb una finalitat comercial, com per exemple Al Mina.
  2. Des de la fundació de Pitecusa el 775 al 675 a.C. es colonitza sobretot Sicília, el sud d'Itàlia, conegut pels grecs com la Magna Grècia, i el nord de l'Egeu.
  3. A partir del 675 fins a la primera meitat del segle V a.C. la colonització es dirigeix des de Grècia fonamentalment en dos sentits: cap al nord-est (Tràcia, l'estret dels Dardanels, Bòsfor i tota la mar Negra) i cap al nord-oest (Còrsega, la Gàl·lia i la península Ibèrica).

Tornar-hi