HISTÒRIA |
|
ORIGEN |
|
La ciutat va ser fundada després de la conquesta de la
plana de Messènia pels habitants de la veïna Laconia (730 adC-710 adC).
Després del període aqueo, Esparta es va convertir en una ciutat doria.
Esparta doria no es va convertir de seguida en la gran ciutat que
després arribaria a ser. AL principi va estar minada per disensiones
internes. Les reformes de Licurgo en el segle VII adC van anar un
veritable punt d'inflexió en la història de la ciutat: a partir de
llavors tot s'encaminaria a reforçar la seva poderío militar i Esparta
es convertirà en la ciutat hoplita per excel·lència.
Esparta va sotmetre a la totalitat de Laconia: va començar per conquistar tota la vega del Eurotas para, a continuació, rebutjar als de Argos i assegurar-se tota la regió. La segona etapa va consistir en l'annexió de Messènia. En aquest moment, Esparta era ja la ciutat més poderosa de l'àrea, amb la Arcadia i Argos menjo únics rivals. A mitjan segle VI adC Esparta va sotmetre també les ciutats de Arcadia i posteriorment Argos. Totes elles es veurien forçades a signar pactes Leoninos. En l'any 506 adC Cleómenes I va utilitzar les seves aliances per a organitzar una expedició que reunia, segons Heródoto (V, 74), a tot “el Peloponeso”. En aquesta ocasió va tenir lloc la primera crisi: Cleómenes va allistar l'exèrcit sense explicar els seus objectius, ni geogràfics ni polítics. Això gens tenia d'excepcional, però quan en Eleusis els corintis van caure en el compte que es tractava de marxar contra Atenes i enderrocar als pisistrátidas (descendents del tirà Pisístrato), van donar mitja volta, seguits per l'altre rei espartano, Demarato. És el que es coneix com “divorci de Eleusis”. A fi de no reincidir en el mateix fracàs, Esparta va convocar llavors un cim amb els seus aliats, probablement en el 505 adC, per a discutir una nova intervenció a Atenes, aquesta vegada amb el propòsit de reposar a Hipias. No obstant això, va haver de renunciar davant la ferma oposició aliada. Es pot situar en aquesta trobada el naixement formal de la Lliga del Peloponeso. Enfortida amb aquesta Lliga i recolzada en el seu poderós exèrcit, al començament del segle V adC. Esparta es va trobar sense rival en tot el Peloponeso
|
|