Anterior

Cant XIX

A la sortida del sol, Tetis li dóna a Aquil·les les armes que havia fet Hefesto i ho excita novament a l'aliança per a la guerra; doncs el cos de Pàtrocle vessa divines olors a fi que duri incorrupto per a la sepultura (1-39). Aquil·les, reunint una samblea, oblida la seva ira, i demana continuar la guerra com més aviat (40-73). Per la seva banda Agamèmnon confessa el seu error i una vegada reconciliat, oferix els dons promesos per mitjà del seu llegat Odiseu; però oblidant-los ell, tal vegada amb intenció de venjar-se, constreny a començar la batalla (74-153). Finalment cedeix davant Odiseu i espera fins a trobar-se present al que ho aconsellava mentre les tropes prenien el desdejuni i rep davant l'assemblea els dons i a la filla de Brises, causa de la discòrdia a la qual Agamèmnon va jurar retornar-la intacta mitjançant un sacrifici expiatori (154-275). Es van traslladar els dons des d'un lloc públic a la botiga d'Aquil·les on les dones ploraven a Pàtrocle i l'heroi mateix torna a lamentar-se i s'absté fermament de provar aliment, prenent-lo l'exèrcit (276-339). Aquil·les és delectat per Atenea, enviada des del cel; poc després es posa les noves armes, puja al carro amb Automedonte i sabut per un altre la destinació dels seus cavalls, marxa a la fila ple de vida (340-424).