Anterior

Cant VII

Hèctor i Paris impulsen als aqueos perquè tornin a la batalla, combatent ja sigui amb armes iguals o millors (1-16); la qual cosa, perquè sigui acabat finalment, d'acord amb el designi d'Atenea i d'Apol·lo, i la persuasió de Héleno sigui provocat cadascun amb la major força possible per part d'Hèctor per a un combat cos a cos (17-91). Agamèmnon dissuadeix a Menelao que es mostra alegre i confiat mentre els altres vacil·len (92-122); al poc instigats per Néstor salin a combatre nou herois de les sorts dels quals assenyala el succés Áyax Telamonio (123-205). Es reuneixen Hèctor i Áyax i barallen durament, mentre sota la nit aparten a aquests, iguals en forces, havent-los donat al seu torn regals (206-312). En els banquets públics Néstor fa el recompte dels cossos dels caiguts que han de sepultar-se i els campaments que han de fortificar-se. Quan en l'assemblea dels troyans, Paris respon a Antenor qui diu que han de ser restituïts a l'amo, Helena juntament amb les seves riqueses, afegix que ell no regressarà cap riqueses sinó que a aquelles s'afegiran les pròpies (313-364). A l'endemà Príam duu aquella resposta als aqueos i a fi que també puguin ser sepultats els cossos dels troyans mana que es faci una treva (365-420). Després d'aquests successos cada bàndol procura donar sepultura als seus i al mateix temps els aqueos envolten la seva base naval amb un mur i fosses; Posidó s'admira d'aquestes obres amb indignació en l'assemblea dels déus (421-464). AL sopar segueix la nit amenaçadora amb els seus llamps (465-482).