|
Les infanteries en 1939 |
| Abans de començar, un avís: les xifres de tropes i mitjans que es
donaran a continuació ni pretenen ser les definitives, ni les més
exactes. Han estat tretes de fonts que suposem equilibrades, però en
aquest tema ningú es posa d'acord. I això succeeix perquè ningú
jutja equitativqment; per exemple tres regiments, un de
cavalleria, altre de carros lleugers i altre de blindats mitjos, quina
divisió formen?: uns l'anomenen motoritzada, altres mecanitzada, uns
altres simplement de cavalleria... Altre exemple: es conten com forces
armades les unitats en període d'instrucció o només aquelles
immediatament amatents per al combat? i altre cas més: pot contar-se
com avió de combat en 1939 un biplaça fabricat al començament de la dècada,
armat amb dues metralladores lleugeres i que arriba a tot just els 250
quilòmetres per hora? pot ser cridat carro de combat , armada amb una metralladora, que tot just avança a 15 quilòmetres
per hora i és incapaç de creuar una rasa?... Segons, el criteri
de l'exèrcit que va donar les dades i de l'historiador que els va
prendre, en uns casos la resposta és si i en unes altres, no i, en
conseqüència, les dades seran bastant diferents. Per tant aquestes
xifres deuen donar una idea general ires més. Alemanya tenia avantatge en
tot, smenys en l'ambit naval, quan es va llançar a la guerra. Els programes
armamentístics aliats eren en 1940 superiors als alemanys en gairebé
totes les facetes, permetent suposar que en 1942 per exemple, Alemanya
no hagués estat superior en gairebé gens i molt més inferior en
l'aspecte naval. En suma, Hitler havia assolit el grau òptim d'experiència
que li era possible sobre els seus futurs enemics entre 1939-1940. Per
això va triar aquest moment per a arriscar-se a una guerra, que va
creure possible guanyar. El que no va poder calcular va ser la capacitat
de reacció soviètica, ni tot el potencial econòmic-tecnològic i
industrial dels Estats Units. Al setembre de 1939 tenien els alemanys
1.600.000 homes en files organitzats en 80 divisions -62 d'infanteria, 4
de muntanya, 6 cuirassades, 4 mecanitzades i 4 motoritzades-. En només
vuit mesos, aquesta infanteria arribarà a les 137 divisions, amb
2.500.000 homes enquadrats en elles. La Divisió d'Infanteria alemanya integrava normalment, al començament de la guerra, a "tres Regiments de la mateixa arma, un Regiment d'artilleria lleugera, un o diversos grups d'artilleria pesada, un Batalló d'Enginyers i unitats complementàries de Caçadors de carros, de Transports, d'Exploració, de Sanitat i Intendència. Cada Regiment d'Infanteria es componia, al seu torn, de la Plana Major, una Secció de Transmissions, una Secció muntada, una Secció d'Enginyers, tres Batallons (a força de tres Companyies de fusells i una de metralladores), una Companyia d'artilleria d'acompanyament, altra de defensa contra carros i una Columna lleugera de municions" (Priego López). Existien també les cridades "tropes lleugeres", que incloïa forces de Cavalleria, fusellers motoritzats, caçadors de carros, exploració i motoristes. L'Artilleria de Cos d'Exèrcit -no existia artilleria d'Exèrcit- es trobava formada per un Regiment motoritzat, compost per dos Grups de 15 centímetres i altres dos de deu centímetres. De la Prefectura Superior dels Exèrcits depenia la Reserva General d'Artilleria, que disposava de peces de gruixut calibre i llarg abast, en part motoritzades i en part sobre via fèrria. L'Exèrcit de Terra alemany en temps de guerra se subdividia en Exèrcit de Campanya i Exèrcit de Reserva. La missió d'aquest era renovar els efectius d'homes i material del primer. França assolia amb la seva mobilització general 20 Divisions d'Infanteria (vuit motoritzades), quatre Divisions d'Infanteria colonial i altres quatre nord-africanes, tres de Cavalleria mecanitzada, dues de carros, tres Agrupacions independents, dues Brigades de Spahis, 26 Regiments d'Artilleria d'Exèrcit i de Cos d'Exèrcit, 12 Regiments d'artilleria motoritzada, set Regiments d'Enginyers i quatre de Ferrocarrils, a més de 60 Batallons d'Infanteria i 30 Grups d'Artilleria assignats a la defensa de les fortificacions permanents. Cal sumar també els efectius estacionats en les colònies, que haurien de reforçar a les tropes situades en sòl metropolità en cas de necessitat. En 1939, França disposaria de 582.000 homes en la metròpoli i 183.000 a Àfrica del Nord i Llevant, el que sumaria un total de 765.000 homes de tropes actives. Els reservistes sumarien un total de 6.000.000 d'homes instruïts, encara que la majoria d'ells de manera deficient. Les colònies podien mobilitzar a més 1.500.000 homes, dels quals una meitat almenys podia ser traslladada a la metròpoli. (Priego) En el moment que la guerra va donar inici, França
va posar en
formació dues divisions blindades, però encara no estaven totalment
llistes al maig de 1940 . El comandament nominal de les seves forces
armades corresponia al president de la República, i l'efectiu, als caps
d'Estat Major dels Exèrcits de Terra (Gamelin), Mar (Darlan) i Aire (Vuillemin).
La Divisió d'Infanteria francesa la formaven tres Regiments d'aquesta
arma i un d'Artilleria, a més de les forces auxiliars i els serveis. La
Divisió de Cavalleria mecanitzada constava, per la seva banda, de tres
Brigades d'aquesta arma, un Batalló de fusellers motoritzat, una
Agrupació de carros de combat lleugers i un Regiment d'Artilleria. La
Divisió de Carros la integrava, al seu torn, un Regiment d'exploració
i altre de fusellers, ambdós motoritzats, una Brigada de carros de
combat i un Regiment d'Artilleria també motoritzat. L'artilleria de
gran potència, integrada en Exèrcits i Cossos d'Exèrcit, disposava de
peces de llarg abast i gruixut calibre (morters de 52 i 40 cms. i canons
de 30,5, 24 i 21 cms.). Gran Bretanya tenia un exèrcit voluntari de
240.000 homes, dels quals 100.000 es trobaven en les colònies.
S'enquadraven en 5 divisions d'infanteria i en 3 brigades; 1 divisió i
1 brigada de cavalleria motoritzada, 137 bateries d'artilleria -60 en
colònies- i 5 batallons de carros -2 d'ells en colònies-. Tenia el
Regne Unit uns 45.000 soldats colonials i els països de la Commonwealth
només disposaven de minúsculs exèrcits, per un total aproximat de
15.000 homes, encara que les seves milícies enquadraven a 320.000 més.
L'Exèrcit britànic pròpiament dit, que devia defensar la metròpoli i
servir de reserva mòbil als altres Exèrcits imperials, es componia, al
seu torn, del Regular Army (Exèrcit professional) i el Territorial Army
(milícia defensiva). El Regular "Army", els soldats del qual es
comprometien a servir en files dotze anys, estava compost a l'iniciar-se
la guerra de cinc Divisions d'Infanteria, una Divisió blindada, una
Brigada de la Guàrdia, una Brigada de Cavalleria, una Brigada de
defensa antiaèria i altres tropes i serveis complementaris, unitats
molt motoritzades i bé armades i equipades. El Territorial "Army", on se
servia quatre anys, constava, en la mateixa data, de 12 Divisions
d'Infanteria, tres Brigades de Cavalleria, un Cos antiaeri i unitats
soltes de defensa de costes. L'efectiu total d'aquestes forces
metropolitanes podia calcular-se en uns 470.000 homes. L'Exèrcit
anglo-indi ho nodrien, en part, forces europees (procedents del Regular
"Army", les diferents unitats de la qual servien per torn en l'Índia
durant cert temps) i, en part, forces indígenes, podent posar en peus
de guerra uns 400.000 homes de primera línia |