|
Les marines en 1939 |
| Itàlia es auto-proclamava "portaavions indestructible ancorat en el centre del Mediterrani" i va preferir jugar-se la base dels cuirassats i creuers; França, encara que també va optar pels grans calibres, tenia en 1940 dos portaavions i dos més en les drassanes. Alemanya va triar els canons i va acabar dos grans cuirassats que tenia en construcció, preferint a dos portaavions que estaven en similar situació. La Kriegmarine alemanya disposava a l'inici de la guerra de set cuirassats de 10.000 a 26.000 tones, tres creuers pesats i sis lleugers, 36 destructors i torpeders i 42 submarins. Es trobaven en construcció tres cuirassats de 35.000 a 40.000 tones, dos creuers pesats i tres lleugers, 22 destructors i 29 submarins. Gran Bretanya, encara que els innovadors deurien doblegar moltes voluntats conservadores, va optar clarament per la nova arma: en 1940 disposava d'un total de 1.917.178 tones, integrades per 15 cuirassats i creuers de batalla en servei (de 30.000 a 42.000 tones) i set en construcció (de 35.000 tones), 7 portaavions en servei i 6 en construcció, 15 creuers pesats (10.000 tons.), 50 creuers lleugers en servei i 19 en construcció, 191 destructors i torpeders i 32 en construcció i 54 submarins en servei, més deu antiquats i altres quatre en procés de construcció. La Marina de guerra francesa ocupava el quart lloc entre les grans flotes mundials, desplaçant les seves unitats un total aproximat de 833.000 tones. Al començament de la guerra França contava amb 7 cuirassats (de 22.000 a 26.500 tones), 7 creuers pesats i 12 lleugers, 2 portaavions, 64 destructors i torpederos i 78 submarins. Es trobaven, a més, en construcció 4 cuirassats de 35.000 tones i 2 portaavions. Una diferència importantíssima a favor dels aliats i en contra de l'Eix, des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, perquè els portaavions van acabar decidint; i també perquè els britànics disposaven de dos grans avanços; el radar -detecció en superfície en l'aire- i el asdic -detecció submarina-. I si enorme era l'avantatge franc-britànica en les esquadres en actiu, també ho era en la construcció naval: tenien en les drassanes bucs de guerra per 650.000 tones, mentre que els italià-germans no arribaven a la meitat d'aquesta xifra. Només en un aspecte naval era superior Alemanya: els submarins que van causar greus mals de cap a Londres, però no van donar el domini del mar a Berlín. |