Batalla de Stalingrado |
|
En la primavera de l'any 1942, el front alemany a Rússia va tornar a l'atac juntament amb la conquesta de Crimea (al maig de 1942) i la penetració en el Caucas (juliol de 1942). Els últims intents desesperats de les forces alemanyes de canviar al seu favor la situació van resultar vans: justament en aquells mesos va començar una lenta reculada de les forces nazis cap als territoris nacionals. L'ímpetu alemany es va esgotar en el setge de Stalingrad (setembre) contra la resistència russa. L'avanç de les tropes alemanyes (a les quals es van unir les divisions italianes de la A.R.M.I.R. (l'Exèrcit Italiana a Rússia) va ser frenat, i els russos van començar una poderosa i irresistible contraofensiva en tot el sector meridional (novembre), que va acabar amb la derrota del front alemany (17 de desembre) i amb el cèrcol de la A.R.M.I.R. (desembre-gener de 1943) en la zona del Don. Al gener de 1943, els russos van començar a netejar el territori soviètic de tropes d'ocupació, començant pel Caucas septentrional, ocupant Kharkov i reconquistant Ucraïna. Al febrer van arribar a la conca del Donetz. Al mateix temps, els alemanys van prendre la iniciativa d'una gegantesca ofensiva dirigida cap als pous petrolífers del Caucas, però van ser detinguts en Stalingrado. Ens detindrem a considerar el que va ocórrer en aquesta ciutat, una de les batalles més famoses de la nostra història contemporània. La batalla va durar sis mesos, estenent-se de casa a casa entre les ruïnes de la ciutat. Quan al gener de 1943 Stalingrado va ser alliberada va començar la fase de les victòries decisives de les potències aliades; la destinació de l'Eix estava marcat: la resta de la guerra va ser una llarga agonia de les forces ítalo-alemanyes; primer va caure Itàlia, després, Alemanya. Per claredat i comoditat al mateix temps, dividirem l'exposició sobre aquesta fonamental batalla en quatre parts. En les dues primeres passarem revista al període primavera-tardor de 1942, deixant per a la tercera i quarta parts els episodis relatius a la resistència del general alemany Von Paulus, al gran cèrcol del front del Volga, i a la derrota alemanya de Stalingrado. Per altra banda, donarem suficient relleu al context, ja que és fonamental per a comprendre el clima sociopolític que regnava en ambdues formacions. | |
|
|