|
L'atac a Pearl Harbor |
| Reunida en la badia de Tankan des del 22 de novembre, la Flota de Nagumo es compon dels portaavions Akagi i Kaga, Hiryu i Soryu, i Shokaku i Zuikaku, dos cuirassats- Hiei i Kirishima-, dos creuers pesats -Tone i Chikuma-, un lleuger, 16 destructors i tres submarins. En coberta s'embarquen reserves de combustible, bombes perforants per al bombardeig a gran altura i torpedes proveïts d'aletes estabilitzadores de fusta, especials per a ús en aigües de poca profunditat. Per davant de la Flota de Nagumo, salpen de Japó 27 submarins amb l'objectiu de patrullar les proximitats de Pearl Harbor i el seu accés. Dels 27, cinc transporten submarins nans, que deuran introduir-se en el port i atacar als bucs nord-americans allí ancorats. Tots els bucs conten amb torpedes de 610 m propulsades per oxigen líquid, els més poderosos del moment. El 25 de novembre Yamamoto dóna l'ordre d'iniciar l'atac. La Flota surt a l'endemà, navegant per aigües poc concorregudes. El sigil és clau per a l'èxit de l'operació: qualsevol vaixell americà, anglès o holandès que sigui albirat deurà ser immediatament enfonsat; si és d'altra nacionalitat, deurà ser capturat per a evitar que enviï qualsevol missatge. La ràdio ha de romandre en silenci, al mateix temps que, com mesura de contra-informació, la resta de bucs japonesos en el Pacífic intensificarà els seus missatges per a equivocar a l'enemic. El dia 3 s'abasteix en alta mar. Qualsevol trobada amb un buc americà abans del dia 6 eliminaria el factor sorpresa, el que faria que l'atac fos suspès. Si el descobriment es produïa més tard, la decisió de continuar amb el pla previst correspondria al propi Nagumo. Una últim opció preveia que la Flota es detingués tot esperant ordres, cas que les negociacions amb Washington així ho requerissin. Sobre el paper, s'esperava amb l'atac derrotar definitivament a la Flota americana del Pacífic, ancorada en Pearl Harbor, i especialment als portaavions Lexington i Enterprise. Per a això, partirien dues onades d'avions. La primera, amb 183 aparells al comandament de Fuchida -49 bombarders d'alta cota equipats amb bombes perforantes, 40 Nakajima B5N2 Kate torpederos, 51 Aichi D3A Val i 43 zeros d'escolta-, sortiria a les 6 del matí a 275 milles al nord de Pearl Harbor, amb la missió de destruir les cinc bases aèries nord-americanes en la illa de Oahu, desconeixent que existia una sisena. També s'atacaria la base de hidroavions de Kanehoe i, finalment, la illa Ford, base de la Flota. Si aquesta no es trobava en port, l'ordre era buscar-la en un ràdio de 150 milles al sud de la illa. La segona onada estaria composta per 213 aparells, amb altres 30 de reconeixement que se situarien per damunt i 40 més en reserva. Produït l'atac, totes les unitats deurien tornar als seus punts de partida, previ pas per un punt de proveïment de combustible. Amb una velocitat de 13 nusos, el 4 de desembre la Flota travessa la línia internacional del canvi de data i posa rumb Sud-est, incrementant la seva velocitat fins als 25 nusos i abandonant als bucs auxiliars. La ràdio capta les transmissions nord-americanes, que indiquen que en Oahu no s'espera cap atac i que els vols de reconeixement nord-americans es produeixen al Sud-oest de la illa. La primera decepció japonesa es produeix quan reben la notícia, facilitada per un espia, que en Pearl Harbor es troben vuit cuirassats, però cap portaavions. El 6 de desembre a les 21 hores, la Flota arriba a l'instant que deu dirigir-se cap al Sud-oest. El Akagi fa veure la bandera que anés enarborada per l'almirall Togo durant la batalla de Tsushima en 1905. Al mateix temps, els submarins nans inicien la seva entrada en la rada de Pearl Harbor, aprofitant que la malla anti-submarins no es troba desplegada. El 7 de desembre, a les 5 de la matinada, des dels creuers Tone i Chikuma surten dos hidroavions de reconeixement, per a explorar les rutes de Pearl Harbor i Lahaida i buscar als portaavions nord-americans. Hora i quart més tard parteix la primera onada d'atac en direcció al sud. |
|
|
