|
La batalla de Midway |
| Des que en la matinada del 7 de desembre de 1941, la flota japonesa descarregués el seu cop de Pearl Harbor (1), Tòquio contava les seves accions per victòries. El seu poder s'estenia com la marea de renta d'un immens volcà. La clau de la victòria era la força mòbil de portaavions, manada per l'almirall Nagumo, que en quatre mesos havia arrasat quant es va oposar als seus bucs i avions: Pearl Harbor, Rabaul, Wake, Ambon, Darwin, Java, Ceilan... Havia enfonsat cinc cuirassats, un portaavions, dos creuers, set destructors i danyat o destruït altres vaixells i nombroses instal·lacions aliades sense que cap dels seus bucs sofrís danys per acció enemiga (2). Japó destruïa la flota nord-americana del Pacífic (excepte els seus portaavions), la flota britànica de l'Extrem Orient i les forces lleugeres holandeses. S'apoderava de 200.000 tones de vaixells mercants, capturava 300.000 presoners i conquistava un espai colonial de gairebé cinc milions de quilòmetres quadrats amb abundants matèries primeres. Havien arribat a la frontera de la Índia a través de Birmània, ocupaven Malàisia i la gran base britànica de Singapur, rendien als nord-americans en les Filipines, conquistaven les Índies Orientals Holandeses i s'espargien pel pacífic fins a amenaçar Austràlia. Aquesta carrera d'èxits va ser la més gran improvisació de la guerra. Es va obtenir amb forces petites, gairebé sempre inferiors a les dels seus adversaris, ja que el gruix de l'exèrcit japonès combatia a Xina o es trobava acanonat en Manxuria. Van guanyar per tenir major velocitat i experiència. I també per la seva supremacia naval, per efímera que anés (3). Tan increïble cadena de victòries en aquests quatre mesos havia costat al Japó 15.000 homes, 380 avions i quatre destructors. La borratxera de l'èxit va trastocar els plans inicials i va fer somiar a Tòquio amb empreses més ambicioses: conquistar Austràlia i les illes Hawaii a fi que els nord-americans no les empressin com trampolí per a atacar Japó. El 8 de maig de 1942 concloïa la batalla del mar del Coral, la primera en la història disputada per dues flotes sense veure's. Batalla que, tancada en taules a l'efecte de pèrdues, va suposar estratègicament una derrota per a Japó que va suspendre els seus plans d'expansió cap al sud. Aquest cop no era greu per a Tòquio, però constituïa el primer símptoma que el seu ímpetu originat s'esgotava i que l'estomacat enemic no estava encara fora de combat. |
|
|
