El nou govern es concebia com un tot, amb una sola i única
estructura. Alemanya va acabar essent federal, i els antics Estats de Prússia
i Baviera van ser abolits. Els partits polítics, llevat del
nacionalsocialista, van ser desfets. El partit nazi va patir també la
seva purga el 30 de juliol de 1934, en ser acusats els antics caps de
les camises terroses de conspirar contra Hitler. Es va crear la Geheime
Staatspolizei, la Gestapo, una policia secreta que va actuar amb
els tribunals del poble per suprimir tota idea que no s'identifiqués
amb el nou ordre. Un Moviment de Joventut Nazi formava les noves
generacions tocant als conceptes adequats.
Les vagues van prohibir-se. Els sindicats van ser substituïts pel Front
Nacional del Treball. Els empresaris controlaven les seves indústries
amb una intervenció forta i eren supervisats pel govern. Encara que
l'Estat s'arrogava el control sobre la indústria, la propietat va
continuar a les mans privades. Ràpidament van veure la llum projectes
d'obres públiques, repoblació forestal, habilitació de zones
pantanoses, i es van dur a terme construccions de noves autopistes i
nous habitatges. Els desocupats, integrats en un programa de rearmament,
van desaparèixer.
Mentre que tots els països afectats per la gran depressió van tendir
al nacionalisme econòmic, l'Alemanya nazi va intentar d'aconseguir
l'autosuficiència i la independència absoluta del comerç mundial. Els
químics alemanys van desenvolupar productes substitutius que els
permetessin no dependre de les matèries que tradicionalment
s'importaven d'ultramar. Alemanya va mantenir un veritable bescanvi amb
els països d'Europa oriental, intercanviant-se productes i
beneficiant-se de la seva situació de mercat del qual depenien aquells
països.
Hitler va enfrontar-se a l'únic enemic que no podia ser destruït ni
unificat. Després d'alguns intents de conciliació, que van culminar en
un concordat amb el Vaticà el juliol de 1933, el catolicisme va
enfrontar-se a partir del 1934 a la ideologia i a la pràctica
dictatorial nacionalsocialista. Els efectes més destacats en van ser
l'encíclica papal del maig de 1937 i les predicacions del bisbe de
Westfàlia. L'intent per part de grups dissidents d'inspiració
nacionalsocialista d'oposar al cristianisme un teisme nacional germànic
no va passar de l'estadi de mer projecte. En esclatar la guerra, més
del 90 per cent de la població continuava amb les seves creences
religioses. Hitler va ajornar fins a la postguerra la solució d'aquell
problema que va presentar-se a la política interior nacionalsocialista.
No hi ha dubte que per uns moments l'èlit del món de la tècnica, de
l'economia i de la cultura es va deixar impressionar pels progressos,
els èxits, l'ordre i la unitat que finalment regnaven en una nació
durant tant de temps dividida, per una política econòmica de projectes
gegantins, que en realitat s'incloïen en la lògica genera d'una política
de rearmament, i per les reformes, que només tenien un sentit precís
en el quadre d'una guerra d'expansió.
Molt d'hora, una política autàrquica doctrinària, el rearmament
excessiu que empenyia com a única sortida de la guerra, la pressió
ideològica sufocant que pesava sobre la vida cultural, la política de
persecucions i la política racista va fer sorgir les incerteses i els
dubtes lògics davant la política nacionalsocialista. Hitler va
aconseguir certament de fer passar ràpidament a segon terme els
problemes interns i va ocupar enterament l'escena política amb els seus
projectes de conquesta. La revolució va convertir Alemanya en molt poc
temps en una nació disciplinada, sense adversaris interns i preparada
per a la guerra. |
