Tornar-hi

Quines van ser les fases de la guerra?

Campanyes de Polònia:
Operacions bèl·liques que tingueren com a escenari el territori polonès durant les dues guerres mundials. Havent declarat Alemanya i Àustria-Hongria la guerra a Rússia (1 i 6 d'agost de 1914), els austro-hongaresos emprengueren (primera campanya) amb poc èxit l'ocupació de la Polònia russa; mentrestant, l'escomesa de Rússia contra la Prússia oriental obligà les tropes alemanyes —comandades per Hindenburg i Ludendorff— a intervenir-hi. Els uns i els altres obtingueren, alternativament, victòries i derrotes, fins a mitjan 1915, en què els Imperis Centrals, en una gran ofensiva, ocuparen Polònia i Lituània, que retingueren fins a l'armistici amb la naixent Unió Soviètica. L'1 de setembre de 1939 (segona campanya), sense prèvia declaració de guerra, les forces alemanyes —la Wehrmacht, amb el suport de la Luftwaffe— ocuparen la major part de Polònia en una ràpida campanya, completada el 29 del mateix mes amb la capitulació de Varsòvia després de tres setmanes d'heroica resistència; mentrestant, des del dia 17, l'exèrcit soviètic (d'acord amb el pacte amb el Tercer Reich) ocupava les províncies orientals del país. L'ocupació de Polònia per Alemanya féu esclatar la II Guerra Mundial. En la tercera campanya, els habitants de Varsòvia, encoratjats pels avenços dels aliats, es revoltaren contra els invasors nazis (1 d'agost de 1944) i lluitaren desesperadament fins el 2 d'octubre, que hagueren de capitular. L'alliberació de Polònia del domini nazi fou duta a terme entre el gener i el març del 1945 pels exèrcits soviètics amb la col·laboració dels partisans.

Línia Maginot:
Sistema de fortificacions construït a la frontera entre França i Alemanya durant el període d'entreguerres per iniciativa d'André Maginot, ministre francès de defensa. No va ser gens efectiu per aturar l'avançament alemany durant la guerra.

Batalla d'Anglaterra:
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la II Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d'octubre de 1940). Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d'atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials. Els britànics, dirigits pel mariscal de l'aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d'abatre un gran nombre de bombarders alemanys. Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres. Aquests esdeveniments feren fracassar l'intent d'invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics.

Batalla de l'Atlàntic:
Conjunt d'operacions navals que tingueren lloc a l'oceà Atlànticl. La superioritat naval de la Gran Bretanya va permetre a aquest país d'establir ja des del començament de la guerra un blocatge a distància dels països de l'Eix. Després d'accions d'una certa importància, com la batalla del riu de la Plata on fou enfonsat el cuirassat de butxaca alemany «Admiral Graf Spee», la prioritat fou donada a la guerra aèria ; foren inventats uns sistemes de detecció submarina ; i aparegueren nous tipus de vaixells adaptats a l'escorta de combois. Per part dels alemanys, el perfeccionament més important fou la introducció del schnorchel en els submarins. El 1943, les pèrdues aliades decreixeren fins a 7 000 000 de tones; el 1944, els EUA construïren 2 000 vaixells mercants tipus Liberty (equivalents a 23 000 000 de tones). La pèrdua de les bases alemanyes de submarins a la costa atlàntica francesa (1944) fou un fet decisiu que determinà pràcticament l'acabament de la batalla.

Segona fase (juny 1941 - setembre 1943) : equilibri de forces :

Guerra germanosoviètica:
Fase de la II Guerra Mundial (1941-45) que enfrontà l'URSS, amb l'ajut dels aliats, al Tercer Reich, sostingut per les potències de l'Eix, i que finí amb la victòria soviètica.

Campanya de Rússia:
Conjunt d'operacions bèl·liques efectuades en territori rus, des del començament  de l'estiu del 1941, per part de les forces alemanyes, amb l'objectiu d'eliminar el règim boltxevic i apropiar-se dels recursos soviètics d'aliments, minerals i petroli. Les tropes alemanyes avançaren per Polònia i van entrar a Rússia, però foren detingudes per una resistència heroica prop de Leningrad, que restà assetjada durant gairebé tres anys, i de Moscou (desembre del 1941).

Batalla de Br'ansk:
Acció militar de la Segona Guerra Mundial en la qual s'enfrontaren enormes efectius alemanys i soviètics de l'1 al 20 d'octubre de 1941. Les forces alemanyes, en una ofensiva en forma de tenalla que es tancà entorn de Br'ansk, feren presoners més de 200 000 soldats soviètics; les unitats blindades alemanyes, comandades pel general Heinz Guderian, se situaren a 170 km de Moscou.

Batalla de Moscou:
Combats lliurats a les proximitats de Moscou durant la Segona Guerra Mundial pels exèrcits alemany i soviètic (hivern de 1941-42). La presa de V'az'ma per l'exèrcit del mariscal Von Bock, el mes d'octubre del 1941, portà la Wehrmacht a 200 km de Moscou; iniciada pel novembre una maniobra de setge de la capital per l'exèrcit alemany, la resistència soviètica féu fracassar l'ofensiva final. Des d'aleshores la iniciativa de les operacions militars passà a l'exércit soviètic, que durant el mes de gener del 1942 havia fet retrocedir els alemanys a més de 200 km de Moscou.

Batalla de les Filipines:
Operacions militars a les Filipines durant la II Guerra Mundial. La invasió japonesa (10 de desembre de 1941) obligà McArthur a abandonar les illes (març del 1942) i a la rendició dels últims contingents nord-americans a Batan (9 d'abril) i Corregidor (6 de maig). La resistència dels guerrillers impedí el control total de les Filipines pels invasors. El contraatac aliat s'inicià a Leyte el 20 d'octubre de 1944; anormeada la flota nipona (23-26 d'octubre), fou reconquerit l'arxipèlag i alliberada Manila, després d'una batalla sagnant (3-23 de febrer de 1945).

Batalla de Stalingrad:
Combat que es desenvolupà a Stalingrad, l'actual Volgograd (1942-43). Després de franquejar el Don, les tropes alemanyes, a les ordres de Von Paulus, atacaren la ciutat, defensada aferrissadament pels soviètics, comandats per Cujkov. Els alemanys ocuparen algunes zones de la ciutat, però no aconseguiren de passar el Volga. En contra del parer de Von Paulus, Hitler ordenà de continuar la batalla. A la fi de novembre, les tropes soviètiques, dirigides per Rokosovskij i per Iremenko, atacaren i encerclaren les tropes de Von Paulus. Fracassada una contraofensiva alemanya el mes de desembre, Von Paulus capitulà amb 100 000 homes (21 de gener de 1943). Aquest fet fou portat al cinema —Stalingradskaja Bitva— per Vladimir Petrov el 1948.

Guerra del Pacífic:
Conjunt d'operacions navals efectuades a l'oceà Pacífic, a partir del 1942, per part de les forces nord-americanes contra les japoneses. Els americans van infringir una primera derrota als japonesos a la batalla del mar de Corall (maig del 1942) que va salvar Austràlia de caure en mans del Japó. A la tardor del mateix any els Estats Units van iniciar una gran ofensiva desembarcant a les illes Salomó i obligant els japonesos a evacuar Guadalcanal, cosa que va frenar definitivament l'expansió de l'imperi japonès.

Batalla de Midway:
Batalla que va tenir lloc el juny del 1942, en la qual l'aviació naval nord-americana deturà l'avanç dels japonesos.

Batalles d'El-'Alamein:
El-'Alamein, localitat egípcia, situada a 100 km al SW d'Alexandria, fou escenari durant la Segona Guerra Mundial de dos importants combats. En el primer, del 30 de juny al 25 de juliol de 1942, el general britànic Auchinleck aconseguí d'aturar l'avanç de l'exèrcit alemany de Rommel cap al Nil. El segon, del 23 d'octubre al 4 de novembre de 1942 i més famós, fou lliurat entre l'Afrikakorps de Rommel i l'exèrcit britànic comandat per Montgomery. La desfeta dels alemanys assenyalà el començament de l'alliberació del nord d'Àfrica de les tropes de l'Eix.

Conferència de Casablanca:
Conferència que tingué lloc a la ciutat de Casablanca (Marroc), durant la Segona Guerra Mundial, del 14 al 24 de gener de 1943, entre Churchill i Roosevelt, els quals decidiren la invasió d'Itàlia, la intensificació dels bombardejos a Alemanya i l'exigència d'una capitulació sense condicions d'aquesta, d'Itàlia i del Japó.

Campanya de Tunísia:
Conjunt d'operacions bèl·liques efectuades en territori tunisià entre el febrer i el maig del 1943 per part de les forces anglo-nord-americanes, d'una banda, i les germano-italianes, de l'altra. A la conferència de Casablanca els aliats acordaren la reconquesta total del Magrib abans d'iniciar l'ocupació d'Itàlia. Mentre els nord-americans tractaven de separar les forces alemanyes del general Jürgen von Arnim, al nord, de les del general Erwin J.Rommel, al sud, aquest contraatacà, ocupà la ciutat de Gafsa i marxà sobre Tebesa, on s'havien replegat els nord-americans. Tot i això, les diferències entre Hitler i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia. Per la seva banda, von Arnim refusà de rebre reforços donant per perdut el cap de pont tunisià. Els anglo-nord-americans iniciaren l'ofensiva final el 19 d'abril, i el 7 de maig ocuparen Tunis i Bizerta. Les últimes forces italianes es rendiren el 12 de maig. La campanya de Tunísia comportà la pèrdua, per part de l'Eix, d'uns 250 000 homes, i d'uns 70 000 en el bàndol aliat. Significà també l'inici del control de la Mediterrània per part dels aliats, que poc després iniciaren la invasió de Sicília.

Campanya de Sicília:
Conjunt d'operacions militars de la Segona Guerra Mundial mitjançant el qual els aliats ocuparen l'illa (10 de juliol — 17 d'agost de 1943). Després d'un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília. Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l'Etna. La campanya acabà amb l'ocupació de Messina.

Tercera fase (setembre 1943 - agost 1945) : victòries dels aliats i enfosament de les potències de l'Eix:

Les Ardenes:
Regió natural que s'estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d'Ardenes. El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, la Wehrmacht trencà en aquesta regió el front francès; al final del 1944 hi tingué lloc la darrera contraofensiva de les tropes alemanyes de Von Rundstedt, les quals aconseguiren de trencar les línies americanes prop de Givet, però aquest darrer avanç alemany fracassà davant la resistència dels americans a Bastogne.

Batalla del Rin:
Conjunt de combats que, a la darreria de la Segona Guerra Mundial, i per traspassar el Rin i ocupar l'W i el centre d'Alemanya, lliuraren els exèrcits aliats —comandats per Montgomery, Bradley i Devers i coordinats per Eisenhower i Patton— contra les forces de la Wehrmacht. Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin (febrer del 1945), creuaren el riu a Remagen (7 de març), Wesel (24 de març), Worms (26 de març), etc, ocuparen el Ruhr (defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d'abril) i, avançant vers l'E, arribaren més enllà de l'Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d'abril.

Batalla d'Arnhem:
Acció bèl·lica de la Segona Guerra Mundial en la qual la 1ª divisió aerotransportada britànica tractà de mantenir un cap de pont sobre el Rin a l'altura d'Arnhem (17 a 25 de setembre de 1944). Els britànics hagueren de cedir després de sofrir fortes pèrdues.

Línia gòtica:
Posició defensiva establerta pels alemanys a Itàlia (1944), des de l'Adriàtica (Rímini) fins a la Tirrena (Massa), per afrontar l'avançament dels aliats; fou travessada per aquests el 1945.

Procés de Verona:
Procés polític que tingué lloc a Verona pel gener del 1944, instruït pel govern de la República Social de Saló contra dinou membres del gran consell, com a responsables de la caiguda del règim feixista a Roma. Tots els membres d'aquest gran consell, llevat de Cianetti, foren condemnats a mort, i els cinc que hi eren presents (Ciano, De Bona, Marinelli, Pareschi i Gottardi) foren afusellats.

Desembarcament de Normandia:
Ofensiva de la Segona Guerra Mundial, iniciada pels aliats el 6 de juny de 1944, que els permeté d'ocupar una part de la costa normanda i de preparar-hi l'avançament que va desfer el front occidental alemany. Coneguda com a operació Overlord, fou dirigida pel general nord-americà Dwight D. Eisenhower. L'assalt implicà un total de 156 000 homes —23 500 dels quals foren llançats en paracaiguda a la rereguarda alemanya—, entre nord-americans, anglesos i canadencs, desplaçats des de la costa britànica en una flota de 4 266 vaixells de transport i 722 de guerra. L'èxit es degué, principalment, al factor sorpresa, a la creixent superioritat numèrica dels aliats i a llur domini aeri.

Armistici:
Acord entre les forces bel.ligerants en una guerra pel qual s'estableix l'aturada temporal de les hostilitats i l'inici de les negociacions de pau.

Tornar-hi