|
|
Llei d'Instrucció Pública, decretada el 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano. Aquesta llei, que va estar vigent fins a la Segona República, va establir l'obligatorietat de l'ensenyament primari i, alhora, l'obligatorietat de la gramàtica espanyola com a llengua única.
La Llei Moyano, de caràcter liberal i d'inspiració il·lustrada, provenia de l'Informe Quintana, que havia estat escrit després de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812. La llei regulava l'ensenyament en tots els seus nivells, regularitzava els plans d'estudi, establia noves carreres universitàries i preveia la manera com s'havien de proveir les places del professorat. Garantia un ensenyament universal, centralitzat, gratuït i públic, i reafirmava el control estatal de l'ensenyament sobre els ordes religiosos. Va estar vigent fins a la Segona República. Això vol dir que es tracta de la llei més duradora de la història contemporània d'Espanya.
En el seu articulat, aquesta llei també establia l'obligatorietat de l'ensenyament de la gramàtica i l'ortografia castellanes com a llengua única. A la pràctica, això equivalia a prohibir l'ensenyament de les altres llengües parlades a l'estat.
|
|