|
Durant el regnat d'Isabel II
(1833-1868) es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira
i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el
conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de
l'absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat
conservadora, la ideologia absolutista. Davant les aspiracions
dels carlins,
a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir
el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals,
facilitant d'aquesta manera l'accés al poder d'aquests. Serà el gran pas
per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya. El
liberalisme
espanyol, però, va presentar, igual que a la resta d'Europa en aquella època,
una important divisió.
D'una banda, hi havia els liberals moderats, partidaris d'un règim
liberal conservador, amb sobirania compartida, sufragi censatari,
restricció de llibertats, defensors de la propietat i dels
interessos del més rics, l'alta noblesa i l'alta burgesia.
D'altra banda, els liberals progressistes, partidaris d'un règim
liberal més obert, amb sobirania nacional, sufragi
censatari, però de
base electoral més àmplia, i més llibertats, més a prop
de la mitjana i
petita burgesia. Els
interessos d'ambdós
grups van fer complicada la
consolidació de l'Estat liberal espanyol. Els moderats ho van tenir més
bé, en tenir, des del principi, el recolzament de la Corona, a qui
agradava molt més un tipus de liberalisme que no li fes perdre massa
poder. Els progressistes, en canvi, no tindran altra mitjà que els
pronunciaments militars per accedir al poder.
Els militars, en efecte, jugaran un paper important en la revolució
liberal espanyola, protagonitzant pronunciaments o cops d'Estat per fer-se
amb el poder: els militars progressistes per accedir-hi i els militars
moderats per recuperar-lo. Fent
balanç, però, els moderats van disfrutar
molt més del poder que els progressistes. Els progressistes governen només
en curts períodes, però molt intensos en reformes. Entre aquests darrers,
apareix una nova força política, els demòcrates, més agosarats,
partidaris d'un liberalisme més obert encara, amb sobirania popular,
sufragi universal i més llibertats. El
panorama polític s'anava
complicant. Per la dreta, els Carlins
van seguir defensant l'absolutisme i
la tradició; la derrota en les tres guerres carlines, farà totalment
inviable el seu projecte. Pel centre, els moderats i els progressistes
difereixen en la intensitat i profunditat
de les reformes liberals. La Unió Liberal va intentar conjugar ambdues tendències. Per l'esquerra apareixen
els demòcrates (més tard, els republicans).El liberalisme havia derrotat
l'absolutisme, i el capitalisme i la societat classista s'anaren imposant
d'una manera lenta però imparable, ara que la burgesia havia pogut fer-se
amb el poder polític i va poder legislar en favor de la llibertat econòmica,
base del capitalisme.
Però si bé el liberalisme s'havia consolidat, el problema era
veure quin tipus de règim liberal es consolidava, si el model moderat o
el model progressista. En
el regnat d'Isabel II distingim dos grans períodes:
En primer lloc, l'època de les regències (1833-1843) , coincidint
amb la minoria d'edat de la reina, amb la regència de Maria Cristina
(1833-1840), amb majoria de governs moderats, i la regència del general
Espartero (1840-1843), amb govern progressista.
En segon lloc, pròpiament el regnat d'Isabel II (1843-1868), amb
governs moderats, llevat del parèntesi del Bienni Progressista. El
desprestigi dels moderats, cremats per tants governs, i de la pròpia
reina, va fer que el 1868, amb la Revolució de Setembre, aquesta hagués
d'abandonar el país. Començava llavors una etapa democràtica, el
Sexenni, en la qual les forces polítiques que havien quedat marginades
per l'hegemonia dels moderats (progressistes, unionistes, demòcrates,
republicans) tindran l'oportunitat d'imposar un nou tipus de liberalisme.
La seva hora havia arribat, però el fracàs del seus projectes farà que,
finalment, en l'època de la Restauració, acabi triomfant definitivament
el liberalisme. |
|
