| Tsaristes: |
| La paraula tsar (del rus
"царь") és un mot d'origen eslau que
deriva de la paraula llatina caesar (cèsar). Significa rei o emperador
i fou utilitzada en primer lloc per a designar els reis dels búlgars.
El primer monarca d'aquest país en adoptar el títol de tsar hauria
estat Simeó I, el Gran després de les seves victòries sobre l'Imperi
Bizantí a principis del segle X. Els seus successors s'autonomenaren de
la mateixa manera fins a l'ocupació de l'imperi búlgar per part de
l'imperi otomà, el 1396. Després que Bulgària s'alliberés dels
otomans el 1878, els nous monarques recuperaren el títol de tsar que
usaren de 1908 a 1946. Posteriorment, al segle XIV, els
sobirans de Sèrbia, adoptaren també el tractament de tsar. Ara bé, el títol de tsar ha estat
popularitzat sobretot d'ençà que fou utilitzat per a designar els
emperadors de Rússia. El primer príncep rus en adoptar la distinció
de tsar fou Ivan IV, el Terrible l'any 1547. No obstant això, cal dir
que Pere I, l'abandonà el 1721 per recuperar el vell títol d'emperador,
raó per la qual, en sentit estricte, aquest seria l'últim dels tsars.
Tanmateix, hom fa extensiva la consideració de tsar a la resta de
sobirans russos fins arribar a Nicolau II que fou destronat i assassinat
durant la Revolució russa de 1917. |