TROSTKI

Escapa novament de Sibèria en 1907 i dedica la següent dècada a defensar les seves idees implicant-se en freqüents disputes ideològiques. Quan es produeix l'inici de la Revolució Russa al març de 1917 (febrer, segons el calendari “juliano” pel qual es va regir Rússia fins a 1918) Trotsky  va estar a Nova York, col·laborant en un periòdic rus. Va arribar A Rússia en el mes de maig i no triga a assumir la prefectura de l'organització socialdemòcrata interdistrital unint-se al Soviet de Petrogrado. Va guanyar una enorme popularitat per ser el dirigent més eloqüent de l'esquerra soviètica. Va ingressar en el partit boltxevic en el mes de juliol i va ser triat membre del seu Comitè Central.

Va ser president del Soviet de Petrogrado en el mes de setembre. Coincideix amb Lenin en el seu interès per enderrocar al Govern Provisional establert després de la primera fase revolucionària i va lluitar per aconseguir suport per a l'aixecament armat dels boltxevics. Trotski va presidir el Comitè Militar Revolucionari boltxevic, des del qual va guiar amb èxit la Revolució de novembre (octubre).

Va ser comissari (ministre) de Relacions Exteriors en el govern soviètic que es va constituir a continuació, i va negociar la pau per separat amb Alemanya en Brest-Litovsk, que va suposar l'abandó rus de la I Guerra Mundial. Com comissari de la Guerra a ell es deu la fundació i adreça de l'Exèrcit Vermell, que va aconseguir una gran victòria durant la Guerra Civil russa que va succeir a la revolució. Lenin es va veure obligat a retirar-se de la vida política al maig de 1922, després de sofrir una apoplexia, Trotski no es trobava en posició d'assumir el control del govern. Mai havia estat un defensor de la política de partits, i no va aconseguir impedir que la troica composta per Grígori Zinóviev, Liev Kámenev i Stalin es fes amb el poder. Encara que Trotski es va assignar a si mateix la prefectura d'una oposició d'esquerres poc unificada, les seves polèmiques idees no podien competir amb la màquina burocràtica del partit creada per Stalin. Els seus adversaris polítics el van destituir del seu càrrec de comissari de Guerra en 1925 i el van expulsar del Politburó en 1926; Stalin el va enviar a l'exili a Àsia central en 1928 i va ser bandejat de la Unión de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) en 1929. Va passar la resta de la seva vida fent públiques les seves crítiques al stalinisme. Va residir a Turquia, França, Noruega i finalment a Mèxic, convidat pel general Lázaro Cárdenas, president del país, en 1937. Va escriure nombrosos assaigs, una autobiografia, La meva vida (1930), una Història de la Revolució Russa (3 volums, 1931-1933), La revolució traïda (1937), i articles sobre els principals temes de l'actualitat de la seva època (estalinisme, nazisme, feixisme o la Guerra Civil espanyola). En la ciutat de Mèxic vivia en un autèntic palauet, defensat i guardat com fortalesa, amb guardaespatlles armats. Va ser amic del pintor mexicà Diego Rivera i de la seva esposa Frida Kahlo. L'agent soviètic Kótov, que des de Mèxic dirigia les operacions contra Trotski, va ordenar a Ramón Mercader, que havia assolit infiltrar-se en la casa com amic d'una de les secretàries, que acabés amb la seva vida.

Ramón Mercader, comunista espanyol, estava a les ordres de Kótov per a penetrar en el cercle més pròxim a Trotski i perpretar el seu assassinat. Mercader va atacar a Trotski el 20 d'agost de 1940 amb un piolet, que va enfonsar en el seu cap; però aquest va poder reaccionar i va demanar ajuda. Mercader va romandre en la presó de Mèxic durant 20 anys. Trotski va morir l'endemà. La seva mort va culminar anys de persecució i exili, units a l'extermini físic de desenes de milers de comunistes a Rússia per part de l'aparell policial de Stalin.