Tornar-hi

FI DE LA GUERRA FREDA

Les revolucions de 1989 en l'Europa oriental havien suposat un esdeveniment històric de múltiple ressonància. D'una banda, van constituir el derrocament dels sistemes comunistes construïts després de 1945, per un altre, van significar la pèrdua de la zona d'influència que la URSS havia construït després de la seva victòria contra el nazisme i que molts no dubtaven a denominar "Imperi soviètic".
La guerra freda, l'enfrontament que havia marcat les relacions internacionals des de la fi de la II Guerra Mundial, va a acabar d'una forma que ningú s'hagués atrevit a pronosticar uns anys abans, pel derrocament i desintegració d'un dels contendents. La fi de la guerra freda i la desaparició de la Unió Soviètica són dos fenòmens paral·lels que canviaran radicalment el món.
Els historiadors no es posen d'acord a assenyalar el moment en el qual la guerra freda va concloure. 

L'any 1985, Mikhaïl Gorbatxov, representant d'una nova generació de líders soviètics, va arribar al poder a l'URSS. Ell i Reagan van acordar de reduir la presència de les super-potències a Europa i moderar la competència ideològica arreu del món. Les tensions es van reduir quan es van retirar les tropes soviètiques d'Afganistan. A principis de la dècada de 1990 Gorbatxov va cooperar en gran mesura amb els esforços militars dels EUA durant la primera guerra del Golf per derrotar l'agressió de l'Iraq al Pròxim Orient. La Guerra Freda va acabar a Europa en caure el teló d'acer i els antics estats satèl·lits de l'URSS van triar governs democràtics i es va produir la reunificació d'Alemanya, es va aturar la cursa d'armaments i la competència ideològica va cessar en posar-se en qüestió el comunisme. El president nord-americà George Walker Bush va declarar la necessitat d'un “nou ordre mundial” per substituir la rivalitat de les super-potències que havia dividit el món i alimentat la guerra freda.

Tornar-hi