|
George Herbert Bush (1924) |
||
Polític nord-americà. Serví la marina durant la Guerra Mundial i després ingressà a la Yale University on es graduà en econòmiques (1948). Dedicat als negocis en el camp dels equipaments de prospecció petrolera a Texas, hi emprengué també la carrera política, i hi fou elegit membre del Congrés pel Republican Party (1966-70). Al llarg dels sis anys següents fou ambaixador dels EUA a l'ONU (sota el mandat de R. Nixon), primer cap diplomàtic dels EUA a Pequín (sota el mandat de G. Ford), president del Congrés Nacional Republicà i, finalment, director de la Central "Intelligence Agency". El 1980 fou nomenat vice-president del govern per R.W. Reagan i detingué el càrrec fins el 1988, que fou elegit 41è president dels EUA. En el seu primer discurs com a president manifestà que el seu principal propòsit era la defensa de la pau en el món lliure mitjançant un eficaç sistema defensiu. En les seves visites als països de l'Europa oriental (Polònia i Hongria) es declarà disposat a donar suport a les reformes que s'hi produïssin. Pel setembre del mateix any llençà un programa anti-droga d'un abast internacional a fi de combatre'n el mercat i el consum i per al qual sol·licità la cooperació dels estats de l'Amèrica Llatina. En la trobada amb Gorbacov, que tingué lloc a Malta el desembre del 1989, tots dos polítics convingueren a posar fi a la guerra freda, tot compartint l'opinió que les converses denominades de "2 + 4", relatives a la unificació alemanya, havien de tenir en compte la sobirania d'aquesta nació. Presumpte àrbitre dels destins polítics del món modern, proposà, en començar el 1990, de limitar a 190 000 els soldats de cadascuna de les super-potències d'Europa i, per l'agost del mateix any, volgué reduir dins el termini de cinc anys a una quarta part els efectius militars existents. A nivell nacional apujà els impostos, vetà la implantació de la llei del drets civils i, arran de la invasió iraquiana de Kuwait (agost del 1989), envià, el novembre del 1990, forces al Golf. Autoritzat pel Congrés a declarar la guerra a l'Iraq (gener del 1991), exigí la retirada de les forces invasores (febrer) i anuncià l'alto el foc. Enmig d'una greu crisi econòmica nacional i internacional, en les eleccions del 1992 fou derrotat pel candidat demòcrata Bill Clinton, el qual el succeí en el càrrec.
|
 |
|
 |
 |
|