|
Guerra
del Vietnam (1954-1975)
Conflicte
bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam, ajudada per la República
Popular de la Xina i l'URSS, i la República del Vietnam, auxiliada pels
EUA. La conferència de Ginebra (1954), que va causar la guerra d'Indo-xina,
va dividir el Vietnam en dues zones. Unes eleccions generals previstes per
al 1956 havien de reunificar el país. Ni els EUA ni la República del
Vietnam no acceptaren l'acord. A partir del 1957 sorgiren al Sud grups
terroristes (nacionalistes
i comunistes) amb el suport actiu del Vietnam del Nord. El 1960 es
va crear el Front Nacional d'Alliberament (FNA), i el terrorisme va donar
pas a la guerrilla. A mitjan 1964, arran d'un incident confús, els EUA
van bombardejar els principals nuclis industrials i militars del Vietnam
del Nord, i el president Johnson va ser autoritzat pel congrés a adoptar
totes les mesures que cregués convenients amb relació al conflicte
vietnamita. Els bombardeigs aeris van ser intensificats a partir de febrer
del 1965, que va continuar rebent el suport del Vietnam del Nord, de la
Xina i de l'URSS. Pel novembre de 1965 una divisió nord-americana va
evitar que tres regiments nord-vietnamites i guerrillers dividissin el
Vietnam del Sud en dues parts. El 1967, de resultes d'una gran ofensiva
dels EUA, el Viet-cong va haber d'abandonar molts territoris i tornar a
l'activitat terrorista, mentre continuaven els bombardeigs al Nord. El
1968 el FNA va llançar la gran ofensiva del Tet, o cap d'any budista. En
dues setmanes els guerrillers ocuparen 34 capitals de província, 64
capitals de districte, totes les ciutats autònomes i alguns barris de
Saigon i Hue. La guerra va obrir una profunda crisi política, social i
econòmica als EUA. Al març de 1968 els EUA van suspendre els bombardeigs
aeris sobre el 90% del territori nord-vietnamita, i on van iniciar
converses preliminars amb el Vietnam del Nord, a París. Richard Nixon, el
nou president nord-americà, va procedir a la retirada gradual de tropes
nord-americanes i va formular la "doctrina Guam". Era la "vietnamització"
de la guerra. Mentrestant el FNA va crear el Govern Revolucionari
Provisional (GRP), que ampliava la base del Front davant les converses de
París. El 1970 tropes sud-vietnamites entraren dins Cambodja per a tallar
les rutes de proveïment del GRP, l'anomenada"ruta Ho Chi Minh".
Al 1971 l'acció es va repetir a Laos. Pel març del 1972 el GRP va llançar
una nova ofensiva general al sud de la zona desmilitaritzada, als
altiplans centrals i a la rodalia de Saigon. Aquesta operació va
demostrar el fracàs dels trasllats forçosos de població rural a llocs
fortificats de millor defensa. Al desembre del 1972 els EUA iniciaren el
bombardeig total del Vietnam del Nord. Finalment, va ser signat el tractat
de París entre els EUA, la República del Vietnam, la República Democràtica
del Vietnam i el Govern Revolucionari Provisional, sobre la base de
l'aplicació de la conferència de Ginebra. Al començament del 1975 una
ofensiva dels guerrillers van acabar amb el sistema defensiu sud-vietnamita,
i tot el Vietnam central va caure en poder del GRP. Finalment, per l'abril
del 1975, les tropes del GRP i del Vietnam del Nord ocuparen Saigon, després
que el govern sud-vietnamita es rendís incondicionalment. Entre el 1961 i
el 1975 van morir o van ser ferits gairebé 7 500 000
vietnamites; els nord-americans tingueren 46 000 morts i 300 000
ferits, i hi esmerçaren uns 140 bilions de dòlars. |
 |
|
Viet-cong
Nom ('vietnamita roig')
amb el qual es designava el Front Nacional d'Alliberament del
Vietnam del Sud i els seus membres. Inicialment va tenir un sentit
despectiu, però després es va popularitzar arreu del món.
Front Nacional
d'Alliberament
Agrupació política
revolucionària de l'antic Vietnam del Sud, fundada el 1960. Integrat per
grups polítics de procedència diversa sota control comunista, amb el
suport del Vietnam del Nord, el seu braç armat, el Viet-cong, va dur a
terme des del 1962 la guerra de guerrilles contra el règim de Saigon, al
qual donaven suport els EUA. De forta implantació en l'àmbit rural, va
ser admés a la conferència de pau de París (1968) i per mitjà del
Govern Revolucionari Provisional (1969) va controlar gran part del país.
Després de la retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam del Sud
(1973), l'enderrocament del règim de Saigon (1975) i la reunificació
(1976), aquest mateix any l'organització es va integrar dins el Partit
Comunista Vietnamita.
|
