|
Polític alemany. Fill
d'un duaner austríac, va residir, successivament, a Linz, a Viena -on
es va impregnar de l'antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la
petita burgesia- i a Munic, i el 1914 es va incorporar com a voluntari a
l'exèrcit bavarès. El 1919 es va adherir al Partit Obrer Alemany, grup
d'extrema dreta creat aquell mateix any; aviat es va esdevenir membre de
la junta directiva i redactor del seu setmanari, el "Völkischer
Beobachter", i el 1921 va assolir la direcció del partit, el qual
va prendre el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP),
vulgarment conegut com a partit nazi. El 1923, influït per l'exemple de
Mussolini, va tractar d'emparar-se del govern de la regió de Baviera
mitjançant un cop de força (putsch de Munich); detingut, va ser condemnat
a cinc anys de reclusió dels quals en complí només un, durant el qual
va dictar al seu col·laborador Rudolf Hess la primera versió del llibre
Mein Kampf ('La meva lluita'). La crisi econòmica del 1929 va fer possible la vertiginosa ascensió del nacionalsocialisme; malgrat el
simplisme de la seva doctrina i del seu programa (superioritat de la raça
germànica, submissió incondicional de l'individu a la comunitat, anti-semitisme,
anti-marxisme, rebuig del tractat de Versalles), Hitler i
els seus seguidors aconseguiren 107 escons del Reichstag a les eleccions
del 1930, gràcies als vots de la petita burgesia i dels treballadors
afectats per la desocupació forçosa. Els magnats de la indústria,
hostils a la política moderada de Brüning i de Schleicher i atemorits
per l'acció revolucionària esquerrana, donaren al nazisme un ajut
decisiu; amb ell el NSDAP es va esdevenir el partit amb major nombre de
diputats al Reichstag (1932) i el seu líder, Hitler, va obtenir la
designació de canceller (gener del 1933). Hitler es féu atorgar amplíssims
poders i ràpidament procedí a desfer-se dels adversaris i dels col·laboradors
de fidelitat dubtosa: acusà els comunistes de l'incendi del Reichstag
(27 de febrer de 1933) i perseguí ferotgement els dirigents dels
partits d'esquerra i dels sindicats obrers, que foren prohibits; va
organitzar la Gestapo (1934), va dictar lleis contra els jueus, va crear camps
de concentració i tribunals especials, i en la denominada nit dels
llargs coltells (30 de juny del 1934) va assassinar, entre d'altres,
els caps de la SA i de l'ala moderada del seu propi partit. A la mort de
Hindenburg (agost del 1934), Hitler va assumir també la presidència del
Reich, amb el títol de Führer. Després de tres anys d'intens re-armament va començar a fer realitat els seus projectes expansionistes
amb l'ocupació de Renània (1936) i les annexions d'Àustria (Anschluss,
1938), de la major part de Txecoslovàquia (1938-39) i del territori de
Memel (1939). Davant la negativa del govern de Varsòvia a les seves
exigències sobre el corredor de Gdansk, va signar amb Stalin un pacte de
no-agressió i va atacar Polònia (setembre del 1939), fet que va provocar
l'inici de la Segona Guerra Mundial. Després d'una primera fase de victòries
alemanyes i a partir de la campanya de Stalingrad (hivern del 1942-43),
el conflicte va canviar de signe i l'oposició interna al Führer va
augmentar;
l'àmplia conspiració de què aquest va ser objecte, però, va fracassar
(juliol del 1944). El 30 d'abril de l'any següent, assetjat Berlín per
les tropes russes, Hitler es va suïcidar, després de contreure matrimoni
amb la seva amant Eva Braun i de designar com a successor l'almirall Dönitz.
|
 |
