Tornar-hi

Política de la Dictadura

Durant la dictadura Espanya va conèixer altre període de creixement econòmic, produint-se un augment important de les infraestructures i un creixement industrial en siderúrgia-metal·lúrgi, ciments-construcció i energia elèctrica.

Aquest creixement econòmic es va basar en la bona conjuntura internacional (feliços anys vint) i en l'alt grau d'intervencionisme estatal - (propi dels règims dictatorials), va elevar les tarifes aranzelàries i els suports a la iniciativa privada, va crear monopolis com el de Campsa o Telefònica i, sobretot, va realitzar una profunda labor en obres públiques - , creant carreteres, ferrocarrils, pantans... La contrapartida d'aquesta política va ser l'augment de la inflació i del dèficit públic.

El seu model econòmic se li ha denominat nacionalisme econòmic, radicalitzant el ja existent des de finals del segle XIX .

Aquesta política fou espectacular durant un període curt però posteriorment va suposar una enorme despesa  pública que va desequilibrar la Hisenda Estatal.

Política laboral

Prohibició de sindicats i en substitució dels sindicats es creen els Comités Paritaris, que eren organitzacions on actuen conjuntament obrers i empresaris. La CNT passa a la clandestinitat i la UGT va col·laborar amb el govern de Primo de Rivera.

També va haver una prohibició de vagues (en moviment obrer i estudiantil)

Es va realitzar una forta repressió en contra dels sindicats més radicals. La CNT fou il·legalitzada però no la UGT ja que el dictador va tenir una especial comprenssió amb la UGT y el PSOE.

Tornar-hi