Fets Prat de Molló

El conegut com els Fets de Prats de Molló és un dels esdeveniments més rellevants de la història de l'independentisme català. La seva importància es troba en el fet que donà una visibilitat mediàtica internacional a la lluita d'alliberament nacional del nostre poble.

Seguint la tradició militarista espanyola, el 13 de setembre de 1923, es produeix el cop d'estat encapçalat pel Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, el qual comptà amb el vist-i-plau d'Alfons XIII. La dictadura inicia, tot seguit, la destrucció de l'obra de la Mancomunitat, persegueix la llengua i cultura catalana, prohibeix la bandera, entorpeix la nostra economia, i, en concret, practica un autèntic genocidi contra el poble català.

Macià, Gassol i altres destacats dirigents d'Estat Català es veuen obligats a exiliar-se a França. Els dirigents d'Estat Català que resten a l'interior (especialment el metge Jaume Aiguader i el sastre Josep Casals) inicien una acció resistent que s'enforteix dia a dia.Miquel Baltà i Botta, químic i farmacèutic, crea el SEM, “Societat d'Estudis Militars”, amb l'intenció de formar el nucli bàsic d'oficials del futur exèrcit català. Fou detingut i passà tres anys a la presó.També Josep M.ª Batista i Roca, aprofitant la cobertura legal dels Minyons de Muntanya, organitza l'ORMICA (Organització Militar Catalana).Macià i els seus col·laboradors, decideixen que arribat l'hora de fer una acció armada contundent.

La direcció d'Estat Català a França s'instal·la inicialment a París i després a Bois-Colombes (Seine), amb delegacions diverses. El Butlletí de l'Estat Català és el mitjà de difusió dels ideals patriòtics i d'informació orgànica.Tot seguit s'estableix una organització de recepció i ajut per a aquells qui deserten o han d'exiliar-se, i a l'ensems s'inicia el reclutament de voluntaris per a l'acció revolucionària que es projecta.El finançament és un problema que cal resoldre. El 23 d'abril de 1925, es llença l'emprèstit “Pau Claris”, amb una crida a tots els catalans, per tal de recaptar els mitjans necessaris per armar el futur exèrcit de Catalunya.

L'emprèstit Pau Claris és un préstec a Catalunya per la conquesta de la seva llibertat. El total de l'emissió fou de 8.750.000 pessetes repartits en títols de 25, 100, 500 i 1000 ptes.

Els distints Casals enviaren aquestes quantitats:

Mèxic 36.889,95 francs.

L'Havana 228.113,90 -

Xile 37.062.00 -

Buenos Aires 154.175,00 -

Santiago de Cuba 172.524,50 -

Nova York 163.524,00 francs.

Total: 920.360,85 francs francesos. És a dir, 3.500.000 de pessetes. Equivalent a 21.035€ aproximadament.

Es procedeix a l'enquadrament dels joves en escamots; es procura d'apamar els més discrets passos de frontera amb França i es fa una intensa difusió de propaganda separatista.Atès que la major part d'homes a prop de cinc cents no tenien experiència de combat, es contactà amb militants antifeixistes italians, que havien participat en la Primera Guerra Mundial, i que es trobaven exiliats a França, els quals proporcionaren entrenaments.

Era previst que els mobilitzats s'integrarien en dues columnes, comandades per Josep Rovira i Martí Vilanova, que penetrarien al Principat, el dia 4 de novembre d'aquell any 1926, pel Coll d'Ares i Sant Llorenç de Cerdans, i a les quals s'incorporarien els militants de l'interior. Aquestes columnes convergirien a la vila d'Olot, i un cop ocupada es proclamaria la República Catalana.L'operació era coordinada amb una vaga general a Barcelona que els sindicalistes s'havien compromès a declarar i es confiava que l'acció propiciaria un ambient popular de suport i recolzament que es podria convertir en un alçament del poble.

Finalment es donà l'ordre de mobilització i entre els dies 30, 31 d'octubre i el 1 de novembre de 1926, anaren concentrant-se a prop de la frontera.Entre ells hi ha el coronel Ricciotti Garibaldi, que resultà ser un agent secret de Mussolini que denuncià tota la conjura a la policia francesa.

Ja controlats dissimuladament per la policia francesa, que esperà fins a Estagell per fer-ne la detenció, juntament amb la dels qui procedien de Tolosa. Deté igualment els qui ja es troben a Perpinyà, i Macià i el seu estat major instal·lat a la villa Denise de Prats de Molló.Van deteni més d'un centenar de persones, i foren empresonat i a disposició judicial un total de 42, de les quals 20 són posades posteriorment en llibertat.

El 20 de gener de 1927, s'inicia, al Tribunal Civil del Sena de París, el que ja és anomenat “El procés dels conjurats catalans”.Les grans figures del Dret i de la intel·lectualitat francesa fan lloances els joves rebels i una infinitat d'advocats s'han ofert desinteressadament a defensalos.Henri Torrès, un dels advocats de més prestigi de França, s'encarrega de la defensa de Francesc Macià.

El procés dura tres dies, assoleix una notorietat mundial i esdevé un espectacular acte de propaganda del nacionalisme català. Macià, des del primer moment es declarà únic responsable dels fets. Les penes de condemna, es reduïren a expulsió i multes.L'aventura de Prats de Molló, des d'un punt de vista militar havia constituit un fracàs, però el seu impacte en l'opinió pública fou la més brillant operació de propaganda muntada mai a l'entorn del problema català.

A Catalunya, malgrat la censura, la figura de Macià adquireix una aureola mítica i el converteix en tot un símbol, que es concreta en la victòria electoral de 12 d'abril de 1931, i en la proclamació de la República Catalana, dos dies després.En el llarguíssim i inacabat diàleg entre Catalunya i Espanya, els fets de Prats de Molló marquen el punt més alt del nacionalisme polític català, i es projecten com el moviment de més relleu dintre la panoràmica històrica del catalanisme modern.