| En 1936 las oligarquies econòmiques es senten més
allunyades que mai del poder, pel que decideixen acudir al fascisme i a l'Exèrcit,
per a recuperar el poder mitjançant d'un cop d'Estat.
La mateixa nit de les eleccions de febrer de 1936, el general Franco va intentar la declaració d'Estat de guerra que consistia en que un grup de generals va acordar un alçament que restabliria l'ordre.
El 17 de juliol de 1936 comencen els incidents en
la caserna de Melilla, i el 18 de juliol la rebel·lia s'estén per
tota Espanya. Espanya queda dividida en dos bàndols, el lleial a la república
i el revoltat. En el bàndol lleial es desencadena un procés
revolucionari. Apareixen dos bàndols un revolucionari que pretén acabar
amb la república, dominat per la CNT i el POUM, i altre que pretén
mantenir la república, dominat pel PCE i el PSOE. Però qui havien
detingut als feixistes havien estat les milícies, que no estaven
disposades a lluitar per una república burgesa. Els comunistes del PCE
tenien clar que per a guanyar la guerra era necessari l'ajuda de les
democràcies occidentals. El general Mola pretenia establir una dictadura
militar que pretenia eliminar el qual és considerava un perill de
revolució del triomf del Front popular, per tornar, després
d'un
temps, de nou a la República o a la Monarquia. Aquest pronunciament militar va fracassar en aquells llocs on el seu triomf hagués sigut decisiu per provocar la caiguda del govern republicà. En els dies següents al 18 de juliol de 1936 es va dibuixar un mapa que dividia el pais en dues grans zones: afectes a la República y sublevats. |
