José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo havia nascut en 1893 i va morir assassinat en 1936. Advocat de l'Estat. Militant en el Partit Conservador (un dels dos partits caciques --l'altre era el Partit Liberal-- que s'alternaven en el poder en el règim de la Restauració borbònica [1876-1923]); i, dintre d'ell, en les files de la tendència capitanejada pel qual va anar President del Govern en el moment de la Setmana Tràgica (1909), Antonio Maura.

Ministre en la Dictadura Militar del General Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, Marquès d'Estella, (1923-30).

AL caure la monarquia (1931) es va convertir en líder dels monàrquics, però voluntàriament va emigrar d'Espanya refugiant-se prop del dictador feixista Mussolini; temia que se li exigissin responsabilitats per la seva actuació ministerial en la Dictadura del Marquès. AL regressar a la pàtria en 1933 va ser cap de Renovació Espanyola i després del Bloc Nacional, i triat diputat a Corts per Orense en 1933 i 1936. A l'evolucionar cap al feixisme tot aquest corrent monàrquic, principalment la qual venia de les fileres del Partit Conservador, Calvo Sotelo va passar a ser el portaveu feixista més tallant i que el seu reaccionisme social era més intransigent (al pas que el nou Marquès d'Estella, Don José Antonio Primo de Rivera i Sáenz d'Heredia, acoloria un poquet el seu discurs d'alguna pinzellada social molt desvaïda, imitant vagament a Hitler i Mussolini).

Heus aquí algunes perles de l'oratoria de D. José Calvo Sotelo (extractes d'un discurs en les Corts a l'abril de 1936, citat per Arraràs, Història de la II República Espanyola, t. 4º, p. 116): `Les forces proletàries espanyoles es disposen a donar un segon pas revolucionari, que serà la instauració del comunisme'; `Espanya podrà salvar-se també amb una fórmula d'Estat autoritari i corporatiu'.

Bon orador i escriptor, de ploma i paraula una miqueta grandiloqüent i inclinat als gestos de trenca i esquinça, a la frase sonora i ultracista, Calvo Sotelo va anar l'autor, entre unes altres, d'aquesta cèlebre prolació sobre l'Espanya vermella i l'Espanya trencada.