Segon i últim president efectiu de la Segona República
Espanyola, va néixer en una família acomodada. Orfe des de molt nen va
estudiar a l'Escorial (Madrid) amb els frares agustins.
Doctor en Dret per l'Universitat Central de Madrid al 1900.
Al 1914 s'afilia al Partit Reformista liderat per Melquiades Álvarez,
sent aquest mateix any triat secretari de l'Ateneu de Madrid.
Al 1920 fundà la revista "La Pluma" amb el qual, passant
el temps, seria el seu cunyat Cipriano Rivas Cherif i al 1922 dirigeix el
setmanari Espanya.
Molt crític amb la Dictadura de Primo de Rivera, publica al 1924 un enèrgic
manifest contra el dictador i el rei Alfonso XIII, fundant a l'any següent
juntament amb José Giral el partit Acció Republicana.
Participa al 1930 en el Pacte de Sant Sebastià.
Nomenat ministre de la Guerra en el Govern provisional de la ja II República,
substitueix aviat a Don Niceto Alcalá-Zamora com president del Govern
provisional, a causa de la dimissió d'aquest pel tema de la qüestió
religiosa.
Com president del govern de coalició
republicà-socialista porta a terme les principals reformes previstes en
el programa republicà: Reforma de l'Exèrcit, per a dimensionar-lo
d'acord amb la capacitat del país, Reforma Agrària, Reforma de
l'Ensenyament, suprimint la religiosa i potenciant la pública, etc.
Al 19 de novembre de 1933, triomfa la coalició formada pel partit
Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Confederació Espanyola de
Dretes Autònomes (CEDEIXI) de José María Gil Robles, el que porta com a
conseqüència una retirada temporal de la política i la seva volta a
l'activitat literària.
L'allunyament polític dura poc i al 1934 funda el partit Esquerra
Republicana.
Al 1934 tenen lloc greus successos revolucionaris a Astúries i Barcelona.
Acusat d'instigador dels mateixos, va estar empresonat a bord del
destructor Sánchez Barcáiztegui, ancorat en el port a Barcelona,
resultant absolt en el procés que es va seguir contra ell.
El 16 de febrer de 1936, resulta vencedora la coalició de partits
d'esquerra que es va denominar Front Popular, sent encarregat Azaña de
formar govern, el que porta a terme el 19 del mateix mes.
Després de la destitució d'Alcalá-Zamora, és nomenat President de la
República el 10 de maig de 1936.
Presa Barcelona per les tropes de Franco el 26 de gener de 1939 i Girona
el 5 de febrer, aquest mateix dia es retira a França i el 27 del mateix
mes presenta la seva dimissió com President de la República.
El 4 de novembre de 1940, amb França ocupada per les tropes alemanyes,
mor en Montauban, localitat francesa situada en la part controlada pel
govern col·laboracionista de Vichy que no va permetre que el seu fèretre
fora cobert amb la bandera republicana. |