|
Oposició a la dictadura |
| Quan es va implantar la Dictadura els partits polítics van ser il·legalitzats. Els primers en revoltar-se contra la dictadura van ser els intel·lectuals i les universitats (Federació Universitària Escolar FUE). |
| L'oposició a la Dictadura va
arribar al 1925 a tots els
sectors polítics:
- Els Socialistes. Majoritàriament es van acomodar al règim. Van aprofitar per intervenir en la vida política. En aquest sector també hi havien persones que no estaven d'acord amb aquesta col·laboració. - Els Anarquistes. Amb la CNT pràcticament desarticulada, va sofrir la escisió del seu sector més radical que va crear la Federació Anarquista Ibèrica. -El Catanalisme es va radicalitzar i va tenir lloc un intent d'incursió armada des de Prats de Molló ( França, 1926) protagonitzada per Francesc Macià. - Els Republicans Encara seguien dividits, van fundar l'Aliança Repúblicana (1926) i, amb col·laboració del socialisme, es van perfilar com l'única opció certament renovadora. |
| A partir de 1928 es van intensificar les
crítiques a causa de la crisi econòmica (al 1929 va tenir lloc el crack
de Wall Street) i una progressiva retirada dels oficials envers el
dictador.
En aquest clima de malestar Alfons XIII va retirar el seu suport a Primo de Rivera. |