| A finals de l'any 1898 es creà
l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana en un acte en què els
que participaven acordaren: "Constituir una Agrupació protectora
de l'ensenyança catalana, adoptant la reglamentació que apropiadament
brinda la "Unió Catalanista" i a la qual entitat s'adhereix
aquesta Agrupació per a coadjuvar als seus fins en general.
Tot seguit fou acordat també, a proposta del senyor Ciurana, fossen tres no més los càrrecs de la Junta Directiva, resultant elegits los següents: president, En Josep Fiter i Inglès; tresorer, Francisco Figueras; secretari, Enric Ciurana". L'any 1902, l'AgPED es va transformar en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC). L'Associació, que nasqué lligada a la Unió Catalanista, ben aviat mostrà que els seus objectius tenien poca relació amb les opcions polítiques concretes i que el que pretenia era crear una escola catalana, amb tot el que això comportava, amb la qual se sentís implicada la societat catalana, tant des de les institucions públiques i privades, com des dels individus. Escoles, mestres, cursos d'estiu, concursos de llengua i d'història, llibres..., el moviment va anar creixent de forma important sobretot a partir de 1916, quan cal destacar les aportacions dels socis americans. A principis dels anys 20 es produí el moment de màxima esplendor de l'APEC, que sobrepassà els 10.000 socis i comptava amb l'adhesió de la Mancumunitat, ajuntaments i altres institucions.
L'any 1923, però, la Dictadura de
Primo de Ribera va suposar una davallada notable de la seva expansió,
encara que va continuar les diverses tasques en què es trobava
implicada, que, inevitablement, van acabar l'any 1939 amb la fi de la
guerra civil. |
