|
L'entrada dels Estats Units i la retirada de Rússia
|
|
La política de neutralitat nord-americana va quedar modificada quan Alemanya va anunciar al gener de 1917 que a partir del 1 de febrer recorreria a la guerra submarina sense restriccions contra la flota britànica i totes les embarcacions que es arribèssin a aquesta nació. Els experts civils i militars alemanys havien calculat que aquesta estratègia provocaria la derrota de la Gran Bretanya en sis mesos. Els Estats Units ja havien expressat la seva forta oposició a la guerra submarina sense restriccions perquè violava els seus drets com potència neutral, i fins i tot havia amenaçat a Alemanya amb la ruptura de relacions diplomàtiques si s'arribava a aplicar aquesta estratègia, de forma que va interrompre les seves gestions en favor de la pau. El 3 de febrer, Estats Units va trencar relacions diplomàtiques amb Alemanya; diverses nacions llatinoamericanes, entre elles Perú, Bolívia i Brasil, van secundar aquesta acció. Estats Units va declarar la guerra a Alemanya el 6 d'abril.
|
|
|
La Guerra Submarina
La guerra submarina alemanya durant 1917 va fracassà en el seu intent d'ocasionar la rendició del Regne Unit mitjançant la destrucció de la flota aliada, de la que els britànics depenien para la obtenció de aliments i subministres. La campanya submarina alemanya semblava eficaç en els seus inicis; cap a finals de 1916, els alemanys enfonsaven mensualment al voltant de 300 tones de embarcacions britàniques i aliades en el oceans Atlàntic nord; la xifra va ascendir a 875.000 tones en el mes de abril, els alemanys estaven segurs d'aconseguir la Victòria en breu. No obstant, Gran Bretanya va aconseguir, des de el l'estiu, restar eficàcia a l'estratègia alemanya seguint diferents mètodes: adoptà un sistema de combois en el que las flotes mercants eren protegides por destructors i caça-submarins, utilització d'hidroavions per a detectar als submarins, i va fer servir càrregues de profunditat per a destruir-los. Al arribar la tardor, els alemanys començaren a perdre nombrosos submarins, encara que seguien enfonsant-se una gran quantitat de vaixells aliats. A la mateixa vegada, les nacions aliades, especialment els Estats Units, construïen ràpidament noves embarcacions. L'intent alemany de posar fi a la guerra a través de la guerra submarina havia fracassat.
|
|
Submarí alemany Els submarins alemanys van iniciar un bloqueig sobre les illes Britàniques al febrer de 1915. L'enfonsament de les naus aliades va causar un gran nombre de baixes; a l'abandonar-se el principi pel qual es permetia l'evacuació de les naus civils abans del seu enfonsament. Al maig, un submarí alemany va atacar amb torpedes al Lusitania, un vapor de passatgers britànic. Aquest es va enfonsar en menys de 20 minuts enfront de la costa meridional d'Irlanda, i van morir 1.198 civils, entre els quals es trobaven 128 nord-americans. L'incident va estar a punt d'anticipar la intervenció d'Estats Units en el conflicte mundial, que es va produir en 1917 . |
