<< La Pasionaria >>

Dirigent comunista espanyola que va néixer el 9 de desembre de 1895 en Gallarta, Biscaia (Espanya), en  una família de miners. Filla d'Antonio Ibárruri i Juliana Gómez. Va mantenir durant tota la seva vida un temperament que facilitava reaccions d'embranzida, lideratge i energia. Va contreure matrimoni amb el miner i activista Julián Ruiz. Van tenir sis fills, però tan sols un va sobreviure, Amaya. 

En l'any 1917 va prendre part en la vaga i va ingressar en l'agrupació socialista de Somorrostro que es va convertir en comunista després d'abril de 1920. Va assistir al I Congrés del Partit Comunista d'Espanya (PCE) en 1923 i es va integrar en el comitè central en 1930. En 1931 es va traslladar a Madrid, on va començar a treballar en la redacció del periòdic comunista Món Obrer. Va ser empresonada en 1931 i 1932. Va participar en el setè congrés de la Tercera Internacional, on es va decidir la política del front únic de classe. Durant la Guerra Civil va recórrer el front republicà amb les consignes "no passaran" i "abans morir dempeus que viure de genolls". Des de 1939 va viure exiliada a Moscou. Va ser secretària general del PCE (1942-1960) i presidenta del mateix (1960-1989). Va regressar a Espanya en 1977 i va ser elegida diputada al Congrés per Oviedo. La seva autobiografia es titula "L'únic camí". Va morir el 12 de novembre de 1989 a Madrid.