(1896-1989) Polític espanyol, destacat dirigent del nacionalisme basc, a Sant Sebastià. Als 18 anys es va llicenciar en dret en la Universitat de Valladolid. Va ser diputat a les Corts en 1931, primeres de la República, i en 1933, com membre del Partit Nacionalista Basc (PNB).

Aprovat per les Corts republicanes l'Estatut Basc de 1936, va ser membre del seu primer govern com conseller de Justícia i Cultura, durant la Guerra Civil. Acabada aquesta, va marxar a l'exili com membre del govern basc, del que va ocupar la presidència en 1960, a la mort del president José Antonio Aguirre.

Leizaola va continuar presidint el govern basc en l'exili, amb residència a París, fins a 1979, data que va regressar després de 43 anys. Elegido diputat pel PNB per al Parlament basc constituït en 1980, primer sota el nou Estatut d'Autonomia de 1979. Autor de Literatura basca (1923), Estudis sobre la poesia basca.