|
|
|
|
|
Polític nacionalista català (Cervelló 1899 - Barcelona, 1988). Va participar a l'oposició republicana contra la dictadura de Primo de Rivera, com militant, en 1931, es van integrar en la coalició Esquerra Republicana de Catalunya. Tarradellas va ser escogit secretari general del grup, i dominava la vida política catalana durant la Segona República. Va ser diputat de les Corts espanyoles i, després d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya, va ser diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i estret col·laborador del primer president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. Més tard va ser empresonat per la seva implicació en la Revolució de 1934 contra el govern dretà de la República. Va tornar a l'Esquerra i, tras el triomf electoral del Front Popular en 1936, tornà a entrar en el govern de la Generalitat com conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i més tard com president. Perduda la Guerra Civil en 1939, va partir a l'exili a França. En 1954 va ser nombrat president del govern català en l'exili.Al morir el dictador i iniciar-se la transició a la democràcia a Espanya, Tarradellas regressà a Barcelona i Suárez li va reconèixer la legitimitat del càrrec que ostentava, al nomenar-li president d'un govern preautonòmic de coalició, encaminat a restablir l'autogovern català (1977). I aprovat el nou Estatut (1979), les eleccions van donar el poder a Catalunya a la coalició de centredreta encapçalada per Jordi Pujol (1980), moment que Tarradellas es va retirar de la vida política. |
