Sent delegada per Vizcaya, acudeix al I Congres de PCE en 1930 y es membre del comite central. Quan surgeix la república en 1931 se trasllada a Madrid, on entra en la redacció de "Món Obrer", en el mig d'expressió del PCE. Més tard va ser eleguida per formar part del Buró Politic i d'aquesta manera aniria afinant posicions. Degut a les seves activitats, en aquesta época va sofrir varias detencions i encarçelaments.
En la internacional Comunista que es va celebrar en Moscú en 1934 va ser una de les assistents. A medida que passava el temps, Dolores Ibarruri va anant guanyant popularitat i va pujant carregs fins arribar a ejecutiva del partit. La seva capacitat per l'oratoria la va convertir en uns dels principipals organs propagandistics del PCE. Inclos, amb la formació del Frent Popular Espanyol, que va sorguir de l'unió de les forçes burgeses d'esquerras i els partits obrers, va ser nominada diputada. Quan es produeix l'esclat de la Guerra Civil va aixecar la seva veu en defensa de la República amb el llançament de consignas am el famós: No Pasaran!. Amb els seus discursos va lograr convençer a un important porcentatge de la població de dones i soldats per que s'afilaren al Partit Comunista.
La seva implicació politica era absoluta. Va intervenir en distintes comites amb personatges com Palmiro Tolgliatti per que concedissin ajudes als repúblicans. Encara que, en 1939 es produeix un fet inesperat. Segismundo Casado deposa a Juan Negrín de la presidencia republicana (amb qui Dolors manteniabons contactes) i totes les consignes comunistes deixen de tenir sentit.
Ibàrruri s'exilia a la URSS, on continua amb la seva activitat política. En 1942 accedeix a la secretaria general del PCE. Divuit anys després es remplaçada en aquest cargue per Santiago Carrillo i passa a ocupar la presidencia.
Al començament dels anys setanta li van concedir la nacionalitat rusa. La seva labor política va ser reconeguda durant aquest anys i va ser eleguida per l'Universitat de Moscú, Doctora Honoris Causa. També va rebre l'ordre de Lenin i el premi internacional de la Pau.
Després de la mort de Franco, va tornar al seu país natal, on va continuar estant relacionada amb els assumptes publics i la direcció del partit comunista.
