|
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA |
|||
| INTRODUCCIÓ: | |||
| S.M.
Alfons XIII, Rei d'Espanya, va preferir
l'exili voluntari (al 14 d'abril de 1932 part cap a Estoril, Portugal) al
perdre les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. La monarquia havia
caigut; la República havia triomfat.
Prop de 300 diputats del Front Popular guanyen les eleccions. Azaña presidirà el govern i el constituiran forces republicanes. Una sessió històrica va ser la del 16 de juny del 1936, els homes més importants del moment, van fer en les Corts un recompte de les seves deutes polítiques i manifesten l' intenció de cobrar-les. La gent d'ambdós bàndols veu el camp de batalla en el carrer. Cauen, entre molts el tinent d'assalt, Castillo i el cap de l'oposició Calvo Sotelo. El Congrés dels Diputats discuteix l'estat d'Espanya. El dia 23 de juny, des de les Canàries, el general Francisco Franco li va escriure al cap de govern Casares Quiroga. En aquesta carta mostrava la seva preocupació per las divisions existents dintre del cos d'oficials. Franco protestava contra les privacions de comandament militar de dreta. Deia que estaven causant tal inquietud que ell es va sentir obligat a advertir al cap de govern (que a més era ministre de guerra) sobre els perills que suposava per a la disciplina de l'exèrcit. Aquesta carta va ser una declaració històrica, afirmava també que ell havia fet el possible per mantenir la pau i que ja devia saber que era massa tard per intentar res. Entre el dies 17 i 19 de juliol de 1936,
una part de l’exèrcit espanyol es va aixecar en armes contra la Segona
República. |
|||
|
INICI: DE LA REVOLTA MILITAR A LA GUERRA. |
|||
| En
l'any 1936 amb la tràgica mort de Calvo Sotelo, una part important dels generals
i oficials de l'exèrcit va començar a conspirar per donar un cop d'estat
militar, que feia temps que s'estava preparant. Els principals
conspiradors eren els generals Emilio Mola, Manuel Goded i Francisco Franco. Les
noves autoritats de la República els havien destinat a les illes Canàries.
Tots aquests reconeixien al general José Sanjurjo, com el seu cap. A aquesta
conspiració es van sumar molts grups com els carlins, els feixistes, les
jerarquies de l'Església Catòlica, l'aristocràcia i la gran burgesia.
L'objectiu dels conspiradors era fer un cop d'Estat, derrocar la República i
establir a Espanya un règim polític feixista.
El 17 de juliol, les guarnicions militars de Canàries i del Marroc es van aixecar en armes sota el comandament del general Franco, i van afusellar a tothom que se'ls va oposar. El 18 de juliol, la rebel·lió es va estendre a altres guarnicions de l'Espanya metropolitana i al dia següent va agafar el control de l'exèrcit en el Marroc. L'alçament va tenir èxit en Sevilla (dirigit pel general Gonzalo Queipo de Llano),amb reforços del Marroc i poc a poc van dominar tota Andalusia. En totes aquestes zones, els militars van empresonar i afusellar a militars de partits d'esquerres, republicans, demòcrates i sindicalistes. En les Balears ( general Goded), les illes Canàries i el Marroc (per Franco), Navarra, Burgos, Saragossa i Irún (per Mola) i Extremadura (per Yague). A Barcelona es van alçar els militars rebels el 19 de juliol. Comandats pel general Godet. Els rebels van trobar-se amb l'oposició de les forces de la Generalitat, i sobretot, dels obrers armats, com ara els anarquistes de la CNT i de la FAI. Els obrers dirigits pels líders anarquistes com Buenaventura Durruti, Francisco Acaso i Juan Garcia Oliver, van lluitar contra els militar revoltats al passeig de Gràcia, a la Diagonal, a les places de la Universitat, de Catalunya i España. La batalla va ser molt intensa. Al final la Guàrdia Civil va intervenir a favor de la República. Al vespre del mateix dia, la revolta havia estat esclafada i el general Goded, fet presoner, va anunciar la seva rendició per la ràdio. |
Francisco Franco |
Emilio Mola |
|
|
José Sanjurjo
Manuel Goded
Gonzalo Queipo |
|||
