| CONTINUACIÓ DE LA GUERRA | |
|
A Madrid, van succeir en tres dies tres presidents del govern. El 18 de juliol dimitia, Santiago Casares Quiroga. Diego Martínez Barrio el va substituir, aquest era partidari de negociar amb els militars revoltats però, el 20 de juliol va renunciar al càrrec. El següent cap de govern, va ser, José Giral, que va lliurar d' armes a la població. Gràcies a aquestes armes, els obrers i els militars a favor de la República, van encerclar els rebels i els van vèncer. Ni els centre econòmics, ni la capital havien quedat en mans dels militars rebel.lats. El govern republicà va formar un gabinet de qualició encapçalat per Giralt, que va ser succeït per Largo Caballero. El Gabinet que es va traslladar a València. El 29 de setembre la Junta de Defensa Nacional va instituir a Franco com a cap de govern i comandant de les forces armades. Per compensar aquestes circumstàncies, el govern republicà va crear un exèrcit i va militaritzar les milícies. Aquests bàndols aviat tindrien l'ajuda estrangera de les Brigades Internacionals, que ajudaren a l' Espanya Republicana. Les tropes alemanyes i italianes van ajudar a l'Espanya Nacionalista. Jarama, Brunete, Quinto, Belchite, Fonts de l'Ebre, Terol i l'Ebre són els camps de batalla de la Guerra Civil Espanyola, en la qual més de 12.000 soldats canadencs van participant ajudant a l'Espanya Republicana. Aquest homes van crear la unitat militar autèntica de la Historia de Canadà : El batalló Mackencie - Papineau de la 15ª Brigada Internacional de l'Exèrcit Republicà Espanyol, els Mac- Paps. 1937: Va estar caracteritzat per la lluita del nord del país: Guernika fou bombardejada en abril, en juny Bilbao, i Santander va caure en agost. Gijón en octubre. La reacció dels republicans fou obrir fronts a Guadalajara (en març), Brunete (juliol) i Belchite (agost). La batalla de Terol va iniciar-se a final d'any. 1938: Els nacionalistes van traslladar el seus esforços a Aragó, recuperant Terol i dividint la zona republicana en dos parts després entrar en Castelló el juliol d'aquell mateix any. Llavors el govern va respondre amb la Batalla de l'Ebre ( juliol - novembre de 1938) va terminar amb la derrota republicana i amb 70.000 baixes. 1939: Una vegada la resistència del govern, l'exili republicà va començar amb la fugida de nombrosos espanyols a través de la frontera de França. Catalunya va claudicar al 10 de febrer de 1939. Madrid era l'única ciutat que resistia i les propostes de pau de la seva Junta de Defensa (encapçalada per Casado i Besteiro) van ser inútils. Les forces nacionalistes van ocupar la capital el 28 de març de 1939 i l'1 d'abril el general Franco va declarar oficialment el fi de la guerra. |
|
