|
Lluís Companys i Jover ( 1882 – 1940), polític i president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola. Amb Layret, Companys va representar la tendència esquerrana del Partit Republicà Català, a través del qual va ser elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona l'any 1917. A les eleccions legislatives del desembre de 1920, Companys va ser elegit diputat per Sabadell en representació del mateix partit. El 12 d'abril de 1931 és elegit altre cop regidor de l'ajuntament de Barcelona, per Esquerra República de Catalunya. A mig matí del dia 14 va entrar, amb Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on va deposar l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo, va prendre possessió de la batllia i, des del balcó, va proclamar la República a Catalunya. Del juny al novembre de 1933 va ser ministre de Marina de la República. Després de la mort de Francesc Macià i Llussà, el va succeir com a president de la Generalitat de Catalunya. En va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Catalana. El 6 d'octubre de 1934 va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Això va provocar la intervenció de l'exèrcit espanyol. L'Estatut d'Autonomia va ser suspès, i Companys i els membres del govern català romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular el 1936. El gener del 1936,després de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, es va exiliar a França al 1939, on va ser detingut pels alemanys al produir-se la invasió nazi. El van traslladar a Espanya i va ser jutjat per un tribunal militar, sense garanties processals. Va ser condemnat a mort i finalment afusellat a Montjuïc el 15 d'octubre de 1940. No va voler que li tapessin els ulls, i les seves últimes paraules en front el peloto d'afusellament, van ser: "¡Per Catalunya!".
|
LLUÍS COMPANYS
LLUÍS COMPANYS EN EL FESTIVAL DE
BARCELONA LLUÍS COMPANYS A LA PRESSÓ |
