|
MANUEL AZAÑA DIAZ Va néixer en Alcalà d'Henares, el 1880 - Montauban, França 1940. Escritor i polític espanyol d'idees republicanes. Va tenir una personalitat d'intensa activitat literària e intel·lectual. Entre 1913 i 1919 fou secretari de l'Ateneu de Madrid i va dirigir las revistes "La Pluma" (1920 - 1923) i Espanya (1923 - 1924).En plena Dictadura de Primo de Rivera, en 1925, fundà Acció Republicana. En agost del 1930 va participa en el Pacto de San Sebastià i fou membre del comitè revolucionari encarregat de preparar la República. Quan es va proclamar la Segona República, preparar l'adveniment de la República. Quan es va proclamar la Segona República al 14 d'abril del 1931, es va convertir en Ministre de la Guerra del govern provisional república i entre octubre del 1931 i setembre del 1933 va ser el president del govern de la república. Des de els dos càrrecs va fer una intensa tasca reformista : va portar endavant les reformes militars que van intentar republinicanitzar l'exercit monàrquic, sense aconseguir-ho, i durant el seu govern es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària, que van posar limitacions al reformisme república. Va ser apartat del poder a causa de les eleccions del novembre de 1933, en abril de 1934 va fundar el partit Esquerra Republicana. Va ser pres i processat amb motiu de la insurrecció del 6 d'octubre de 1934, en la que no va estar implicat , en comptes trobar-se durant els esdeveniments en Barcelona. Va participar activament en la formació de la qualició electoral del front popular, que va guanyar en les eleccions del 16 de febrer de 1936, i en maig del mateix any va ser enllestit president de la República en substitució de Niceto Alcalá Zamora. Va tenir que fer front a la sublevació de l'exercit que es va produir a partir del 17 de juliol de 1936, i amb la qual es va iniciar la guerra civil. Al llarg de la guerra va mantenir una actitud molt ambivalent i el seu poder es va relativitzar molt. El 18 de juliol de 1938, amb motiu del segon aniversari de l'inici de la guerra, va pronunciar un discurs en el Saló de Ciento del Ajuntament de Barcelona, el conegut com el de las tres P, ( " Pau, Pietat, i Perdó "), que contrastava amb l'eslògan governamental de les tres R (" Resistir, Resistir, i Resistir "). El 7 de febrer de 1939, després de la caiguda de Catalunya, s'exilià en França, i el dia 27 de febrer va dimitir com a president de la República. Moria en Montauban el 4 de novembre de 1940. Autor prolífic, públic, entre altres obres : "La invención del Quijote y otros ensayos" (1934). "Mi rebelión en Barcelona" (1934), i va deixar escrites unes "Memorias políticas y de guerra ", que van ser publicades en dos volums en 1978. També cal dir el que va ser el seu testament polític: "La velada en Benicarlo". En 1997, es va publicar per primera vegada el s diaris (1932 - 33), anomenats " Los cuadernos robados" per haver siguts robats en Ginebra i donats al general Franco i haver estat ocults durant seixanta anys. Aquets quaderns formaven part origianlment de les seves "Memòries polítiques i de guerra".
|
MANUEL AZAÑA
MANUEL AZAÑA I EL GENERAL ROJO
HOMENATGE A MANUEL AZAÑA (LA CORUNYA)
PORTADA DEL LLIBRE QUE VA PUBLICAR MANUEL AZAÑA
|
