|
L’EXPRESSIONISME
ABSTRACTE
Anomenen
"Expressionisme abstracte" al moviment estilístic que dominà a
Occident en el període 1945-1960. En aquesta anys, i després d’un
llarg debat generat per les obres de les primeres avantguardes del segle
XX, en els cercles artístics l’abstracció comença a imposar-se com la
via més autèntica d’entendre la creació artística. Les condemnes de
l’art abstracte realitzades pels governs totalitaris sorgits a Europa
durant el període d’entreguerres - les persecucions de "l’art
degenerat" dutes a terme pels nazis, o la imposició del "
realisme socialista" a l’URSS - contribuïren, un cop acabada la
Segona Guerra Mundial, a que les democràcies parlamentàries donessin
suport als artistes més avantguardistes. Molts d’aquests artistes
s’havien refugiat als EUA durant la guerra, i molts s’hi van establir
definitivament, d’aquí que l’Expressionisme abstracte sigui
considerat bàsicament un moviment americà.
L’expressionisme abstracte es caracteritza per la continuïtat dels
plantejaments de Kandinsky, amb la inclusió d’elements procedents del
surrealisme com la importància del factor atzar, l’irracionalisme i el
subjectivisme.
El crític d’art Clément Greenberg, que ha estat un dels teòrics més
influents de la segona meitat del s. XX, utilitzà per primer cop aquesta
denominació per referir-se a la pintura que es feia en aquells anys als
Estats Units, país que esdevingué el centre més actiu de la creació
artística - en particular la ciutat de Nova York- quan els centres
europeus quedaren estancats per la crisi posterior a la Segona Guerra
Mundial.
Sota la denominació d’expressionisme abstracte s’inclouen artistes
molt diferents.
Les dos branques més importants de l’Expressionisme abstracte americà
són:
La Pintura d’Acció o "Pintura Gestual, que inclou un grup
d’artistes molt influïts també per la visió de Picasso: l’art com
una lluita de l’individu contra el món . Philip Guston, Robert
Motherwell, Willem de Kooning, Jackson Pollock, Franz Kline, Mark Tobey i
Sam Francis tenen en comú la pràctica d’una pintura en la qual el gest
automàtic de l’artista, plasmat en una pinzellada ampla i empastada, és
un element bàsic en la construcció de la imatge, i una estructura
compositiva que elimina la distinció clara entre dibuix i pintura: la
pinzellada és alhora contorn i taca.
Pintura de Camps de Color (Colour Field Painting) o Pintura de l’Espai
defineix l’estil d’un grup de pintors que són més abstractes que pròpiament
expressionistes, tot i que no renuncien a l’expressió del seu univers
emocional a través de la forma i el color -Rothko afirmava que les seves
pintures estaven "carregades de sentit": Clyford Still (1904 -
1980), Mark Rothko (1903 - 1970), Barnett Newman (1905 - 1970) recullen la
influència de Matisse i del
cubisme
analític, fan una
pintura de taques planes sense cap funció descriptiva, i exploten el
potencial comunicatiu del color quan és aplicat en grans superfícies, de
manera que l’espectador s’ha de col·locar gairebé "dins"
el quadre per a contemplar-lo.
L’INFORMALISME
A Europa l’Expressionisme abstracte s’acostuma a denominar
"Informalisme" i també inclou artistes molt diferents. Tenen en
comú la influència de la filosofia existencialista (J.-P. Sartre, Albert
Camus) amb el seu èmfasi en la soledat de l’individu, única font de
tot valor moral, i en l’angoixa creada per la càrrega de
responsabilitat que genera aquesta soledat. Es tracta d’una pintura en
la que domina el factor espontani sobre la planificació racional, perquè
es considera que aquesta espontaneïtat reflecteix de manera més sincera
la condició de l’individu. Art informal no és exactament un art
"sense forma" sinó aquell en el qual la forma procedeix d’una
creació espontània, inconscient i imaginativa. D’altra banda, els
pintors informalistes han heretat del collage cubista, del moviment
"Dadà" i del Surrealisme la tendència a experimentar amb noves
tècniques i materials: aplicació de sorres barrejades amb els pigments,
inclusió de tot tipus d’objectes enganxats a la tela, fins al que de
vegades es difícil esbrinar si es tracta o no de "pintures" en
el sentit estricte .
Wols (Otto Wolfgang Schulze) i Hans Hartung a Alemanya, Jean Fautrier i
Jean Dubuffet 1901-1985 a França, el grup COBRA -Asger Jorn, Pierre
Alechinsky, i Karel Appel als Països Baixos, Alberto Burri a Itàlia i
Joan Josep Tharrats, Manolo Millares, Rafael Canogar , Antonio Saura i
Antoni Tàpies a Espanya són alguns dels noms més significatius.
|
