| A
partir d'aquest moment, Eteocles i Polinices menyspreen al seu pare,
fins que ell determina marxar-se de Tebas. Però abans maleïx als seus
fills: no trobaran repòs ni en la vida ni en la mort i moriran l'u en
mans de l'altre. Els dos germans decideixen repartir-se el tron. Un any
regnarà un i el següent, l'altre germà. El primer torn correspon a
Eteocles. Transcorregut l'any es nega a lliurar el tron al seu germà.
Polinices es marxa a Argos. El seu rei dóna suport la seva causa i
organitza una expedició que durà el nom dels Set contra Tebas. Els
germans lluiten i es donen mort mútua. Creonte torna a quedar com sobirà.
Rendeix honors de rei a Eteocles, i es nega a enterrar a Polinices al
que considera un traïdor. El seu germana Antígona, que fins a ara
havia acompanyat al seu pare i li havia fet de Lazarillo, no accepta la
decisió de Creonte i espargeix un poc de terra sobre el cos de
Polinices, per a complir d'aquesta forma amb els ritus de sepultura.
Quan Creonte s'assabenta, la condemna a morir aparedada. Abans que es
compleixi la sentència, la noia se suïcida. El fill de Creonte, que
l'ama, fa el mateix. Per fi es complix la maledicció de Pélope i
l'estirp de Layo s'aniquila a si mateixa.
|