Posidó, sempre vigilant, veu una petita barca en els seus dominis i s'acosta a curiosear. És aquest envanit d'Ulisses. Ja hauria d'haver mort. Deslliga sobre ell una furiosa tempesta. Solament li salva a Ulisses una deessa: Ino, que protegeix als marins en perill. Ino s'atreveix a regalar-li el seu cinturó amb el qual mai podrà enfonsar-se. Ulisses gens durant hores fins a arribar a la costa, llança el cinturó al mar perquè la deessa ho reculli i es queda dormit. Hores més tard apareix un seguici de donzelles. Entre elles es troba la princesa Nausiaca, filla de Alcínoo el rei dels feacios. Els feacios es troben a mig camí entre la humanitat i els déus. Són màgics i es dediquen al transport en uns estranys vaixells que es mouen sols. Atenea ha preparat un poc les coses. Ha fet que Nausiaca somiï que un estranger la desposará. Així que quan Ulisses desperta i es dóna a conèixer, totes les noies fugen menys ella. Ulisses li demana una mica de roba i hospitalitat, doncs està nu i famolenc. Nausiaca assenteix i espera mentre Ulisses es renta ena el riu. Atenea torna a actuar. Fa que l'Ulisses que sorgeix del riu sigui molt més fort, més maco, més alt, més aposto. Així que aquí tenim a Ulisses fet tot un conquistador. Les donzelles es queden amb la boca oberta i Nausiaca ja es veu casada. La princesa li aconsella sobre com arribar al palau del seu pares. Després es marxa. No és correcte que es vegi a la filla dels reis amb un estranger. Ulisses li obeïx, però si de cas Atenea li envolta per un núvol que li fa invisible. Solament li prohibeix mirar als ulls de qui es trobi. les criatures invisibles no poden mirar a les ulls de qui no ho és. Una vegada en el palau, Atenea li fa altra vegada visible i Ulisses es llança als genolls de la reina, suplicant hospitalitat. La reina, Arete, es compadeix i li acull. Durant el sopar, un poeta canta les lloances dels herois de Troia. Així és com Ulisses coneix les desventuras de molts dels seus companys. Oculta el seu rostre i plora quedamente. La reina li descobreix i li pregunta per què plora, encara que ja ho sospita. "Sóc Ulisses" diu i els conta les seves aventures. Després els demana que li duguin a casa. Els feacios accedeixen, encara que abans de partir Alcínoo li demana que es quedi i es casi amb la seva filla. Ulisses no l'hi pensa. Vol regressar a Ítaca. Fins a allí li duen els feacios. Posidó no sent més que ira, així que converteix la vaixell en pedra i tapone l'estret que comunica als feacios amb el món mortal.